29.9.16

Fitxes de bones pràctiques de les empreses participants al programa RSE.Pime 2015

Ja estan disponibles els casos de Bones Pràctiques de Responsabilitat Social de les empreses que van participar en el programa RSE.Pime 2015.

L’RSE.Pime és un programa pràctic d’implantació de l’RSE a les Pimes catalanes, amb vocació de periodicitat anual.

El 9 de juny passat va tenir lloc l’acte de tancament de l’RSE.Pime 2015 i llançament de la propera edició en el qual es va presentar la publicació conjunta de les fitxes de bones pràctiques de les setze empreses participants en l’edició 2015. A continuació es pot accedir als documents per separat. Les nou primeres van ser elaborades per Josep Maria Canyelles i les set restants per José Antonio Lavado:
Accés a la publicació conjunta

10.3.15

Respon.cat reconeix vint pimes per bones pràctiques de Responsabilitat Social

  • Respon.cat ha volgut mostrar que les pimes també gestionen la responsabilitat social amb un gran sentit de compromís cap a la societat
  • Les pimes que van començar a gestionar la responsabilitat social segueixen fent-ho de manera molt majoritària. L’efecte de la crisi ha estat limitat en la gestió de la Responsabilitat Social en aquelles empreses que tenien un compromís fort.
  • Durant l’acte es va anunciar la convocatòria d’uns Premis d’RSE i el llançament d’un nou programa RSE.Pime.
Barcelona, 16 de desembre de 2014

Amb aquesta iniciativa s’ha volgut reconèixer el paper actiu i compromès que porten a terme les empreses petites i mitjanes en matèria de responsabilitat social. Les vint empreses recullen una gran diversitat, de sectors, de territori, de dimensions, de propietat, o d’antiguitat. De cada empresa s’ha elaborat una fitxa, i tota la publicació es pot consultar al web de Respon.cat. Les empreses reconegudes són: Agromillora, Apropa Cultura (L’Auditori), ARP Catalonia, Fundació Ave Maria, Hotel Can Borrell, Coral Transports & Stocks, Granel, Hidrocolor, Isidro Torras, Raspalls tècnics, Restaurant La Cucanya, Pastisseria Artesana La Granja, Llagurt, MónNatura Pirineus (Fundació Catalunya – La Pedrera), Montajes Rosec, Poltank, René + que electrodomèstics, Escola Sant Gervasi, Serrat Agrocuina, Taxis Igualada, i Vallformosa.




Empreses reconegudes en l’acte per Bones Pràctiques de Responsabilitat Social
Portada_bones_pràctiques_RSEAhir es va desmentir el tòpic que la Responsabilitat Social és sobretot una matèria de les empreses de grans dimensions. Vint pimes de tot Catalunya van rebre el reconeixement per les seves bones pràctiques d’RSE, en un acte que va tenir lloc al Saló Daurat de la Casa Llotja de Mar presidit pel conseller d’Empresa i Ocupació Felip Puig i el president del Consell de Cambres de Catalunya, Miquel Valls.



Empreses i organitzacions reconegudes a l'acte del 15 de desembre de 2014
Empreses i organitzacions reconegudes a l’acte del 15 de desembre de 2014
Accés a la publicació amb les fitxes

20.10.13

System perruquers, de Canet de Mar

Aquesta fitxa recull de Bones Pràctiques de Responsabilitat Social s'emmarca en l'acció promoguda per l’Ajuntament de Canet de Mar, amb la realització tècnica a càrrec de Responsabilitat Global, i amb el suport de la Diputació de Barcelona en el marc dels Tallers d'acompanyament a empreses per a millorar la gestió de la Responsabilitat Social a l'empresa.


Presentació

System perruquers és un establiment ubicat a Canet de Mar. El 2003 la Patrícia va posar en marxa el saló de perruqueria, bellesa i maquillatge després d’haver estat treballant en altres empreses del mateix sector i un cop elaborat un pla d’empresa. Des de la seva gran vocació i estima per l’ofici, i amb algunes titulacions que avalen la seva trajectòria, la Patrícia atén la clientela amb professionalitat i bon tracte.

Sempre al dia de les últimes tendències i gran coneixedora de tots els productes que ofereix, el 26 de setembre de 2011 li fou atorgada la Q de qualitat de “TheQhair”, una iniciativa de qualitat i prestigi del sector de les perruqueries, System Perruquers és la primera perruqueria de Canet de Mar amb aquest distintiu i la segona de la comarca del Maresme. L’obtenció d’aquest reconeixement obliga a complir uns requisits molt estrictes i a més poder justificar totes les titulacions les accions que es verbalitzen.

L'herbolari, de Canet de Mar

Aquesta fitxa recull de Bones Pràctiques de Responsabilitat Social s'emmarca en l'acció promoguda per l’Ajuntament de Canet de Mar, amb la realització tècnica a càrrec de Responsabilitat Global, i amb el suport de la Diputació de Barcelona en el marc dels Tallers d'acompanyament a empreses per a millorar la gestió de la Responsabilitat Social a l'empresa.

Presentació

L’herbolari és un comerç amb un únic establiment situat a Canet de Mar. El 1994 la Nuri va obrir una primera botiga al mercat, actualment, però, el negoci es troba a la Riera Buscarons, al centre del poble.

L’Herbolari va ser el resultat d’una reorientació en la vida professional de la seva propietària. Avui, darrere el taulell trobem també la Marta, que atén els clients amb la mateixa professionalitat i empatia que la seva mare.

La política de l’empresa ha estat sempre centrada en la professionalitat, avalant el producte, aportant veracitat, rigor de la informació i cordialitat del tracte amb la clientela.

Rosa Bley · Floristes i jardiners

Aquesta fitxa recull de Bones Pràctiques de Responsabilitat Social s'emmarca en l'acció promoguda per l’Ajuntament de Canet de Mar, amb la realització tècnica a càrrec de Responsabilitat Global, i amb el suport de la Diputació de Barcelona en el marc dels Tallers d'acompanyament a empreses per a millorar la gestió de la Responsabilitat Social a l'empresa.


Presentació

La floristeria Rosa Bley està situada en una zona cèntrica de Canet, l’avinguda Gavarra. Aquest establiment va obrir portes ara fa 31 anys i sempre ha estat en el mateix enclavament, tot i que s’hi ha anat fent reformes.

La Rosa va estudiar a l’escola de jardineria i posteriorment ha anat fent cursos d’art floral i diverses habilitats per tal de millorar el servei que dóna. Tot i haver treballat en altres empreses del mateix sector, on tenia càrrecs reconeguts, el seu somni era obrir negoci propi, i aquest impuls va ser el que la va portar a posar en marxa la Floristeria i Jardineria Rosa Bley.

La Rosa ens diu que el seu punt fort és la creativitat. De fet actualment s’ha obert l’espai i la rere botiga es confon amb la botiga, tot per crear un lloc de treball més agradable i alhora integrar els dos àmbits. En certa manera s’ha potenciat l'obrador, que és on la Rosa du a terme les creacions. Aquest vessant artístic i la voluntat d’oferir a la clientela un servei de qualitat, alhora que sorprendre amb algun producte exòtic, sense oblidar el producte de la terra i de temporada, han estat els eixos sobre els quals l’empresa s’ha anat desenvolupant. La localització i la tradició de l’establiment també han estat factors d’una certa rellevància en aquest aspecte. [Llegir fitxa sencera PDF]

El Parador de Canet

Aquesta fitxa recull de Bones Pràctiques de Responsabilitat Social s'emmarca en l'acció promoguda per l’Ajuntament de Canet de Mar, amb la realització tècnica a càrrec de Responsabilitat Global, i amb el suport de la Diputació de Barcelona en el marc dels Tallers d'acompanyament a empreses per a millorar la gestió de la Responsabilitat Social a l'empresa.

Presentació

El David i la Mar porten la direcció del Restaurant El Parador de Canet des de l’estiu del 2007. El David des de la cuina i la Mar coordinant la sala, fan d’aquest restaurant un lloc acollidor amb un ambient agradable on es pot gaudir de cuina de mercat. Aquest tipus de cuina, ancorat en la tradició catalana, està basada en productes frescos i preparació casolana. En aquest intent de mantenir la tradició de la cuina de casa nostra, s’han especialitzat en paelles i arrossos, la qual cosa els ha portat a anomenar-se restaurant - arrosseria. També es dóna importancia al peix fresc i al marisc.

La filosofia de l’empresa es pot resumir en una expressió: volem enamorar els nostres clients, que puguin passar una estona agradable, desconnectant dels neguits que puguin tenir. És una manera d'explicar el tracte cordial i familiar amb la clientela i l’excel·lència del producte.

Els valors de respecte i sostenibilitat són els que més destaquen, i ara mostrarem quines són les bones pràctiques concretes que porten a terme i els seus compromisos. [Llegir fitxa sencera PDF]

Residència Guillem Mas, de Canet de Mar

Aquesta fitxa recull de Bones Pràctiques de Responsabilitat Social s'emmarca en l'acció promoguda per l’Ajuntament de Canet de Mar, amb la realització tècnica a càrrec de Responsabilitat Global, i amb el suport de la Diputació de Barcelona en el marc dels Tallers d'acompanyament a empreses per a millorar la gestió de la Responsabilitat Social a l'empresa.

Presentació

Ubicada en les instal·lacions de l’antic Hospital de Canet, la Residència Guillem Mas és un centre de llarga tradició i arrelament destinat a l’atenció de persones grans. La titularitat de la residència és de la Fundació Privada Guillem Mas, que és una entitat sense afany de lucre. El seu origen es remunta al segle XVIII, quan atenien tuberculosos i fou en data de 28 de febrer de 1889 que el mossèn Guillem Mas en féu donació a l'Ajuntament. Durant molts anys i fins al 2004 ha estat regit per les germanes dominiques.

La residència és un centre col·laborador del Departament de Benestar i família de la Generalitat de Catalunya, i manté una estreta col·laboració amb l’Ajuntament de Canet de Mar. La Guillem Mas ofereix 77 places de residència assistida, 22 places de llar residència i 10 places de centre de dia. A més, disposa de dues habitacions de “respir” com a servei addicional per a persones que estan a càrrec dels seus familiars i, puntualment, puguin necessitar la residència. Actualment hi ha un projecte d'ampliació per a habilitar la sisena planta, a causa de l'elevada demanda i llista d'espera.

La residència compta amb un gran i espaiós edifici, amb salons amplis i assolellats, així com també amb una zona enjardinada pròpia dins el municipi de Canet de Mar, molt a prop del centre de la vila. Des de les instal·lacions es pot gaudir d’unes envejables vistes al mar. El centre vol oferir el seu tracte personalitzat i familiar, qualitat assistencial, dins unes instal·lacions dissenyades per al benestar dels residents. Vol ser la seva nova casa, i volen que es senti dins la seva gran família.

Des de la direcció sempre s’ha intentat prioritzar el tracte humà i l’empatia amb els residents. Hi ha una voluntat ferma que aquest avis es sentin cuidats i estimats, amb atenció professional, però sense oblidar el tracte proper i afectuós per tal que sentin la residència com casa seva. [Accés a fitxa]

7.5.13

Fundació de la Federació de la Festa Major de Gràcia

  • Fitxa de bones pràctiques Fundació de la Federació de la Festa Major de Gràcia de Barcelona 
  • Elaborada en el marc del projecte Barris Responsables

Aquesta fitxa de bones pràctiques de responsabilitat social tracta sobre una entitat sense ànim de lucre i de base federativa situada al barri de Gràcia. Es tracta de la Fundació de la Federació de la Festa Major de Gràcia.

Aquesta organització es va constituir al 2009 com a fundació però és hereva de la Federació d’entitats que havia fet les mateixes funcions en els darrers cinquanta anys.

La Fundació forma part de l’anomenat ‘G6’, juntament amb unes altres cinc entitats: Lluïsos de Gràcia, Orfeó Gracienc, Colles de Sant Medir, Centre Moral i Instructiu, El Cercle. Activitats En els darrers temps, les festes de carrer sempre tenen el risc de veure’s associades a conductes incíviques.

Donat que la festa major i altres esdeveniments festius de Gràcia ja s’havien començat a vincular amb conflicte, alcohol, brutícia, la nova junta de l’entitat va entendre que calia fer un esforç per ressituar el valor del civisme en el centre de la festa, no solament per a evitar conflictes sinó com un valor essencial de l’activitat festiva.

[continuar llegint fitxa en PDF]

Cafès Novell

  • Fitxa de bones pràctiques d'un establiment de Cafès Novell al barri de Gràcia de Barcelona 
  • Elaborada en el marc del projecte Barris Responsables
Aquesta fitxa de bones pràctiques de responsabilitat social tracta sobre una empresa de cafè ubicada a Vilafranca del Penedès però amb un establiment al barri de Gràcia de Barcelona, el Club del Cafè Novell, de Travessera de Gracia, 333.

El Club del Cafè és un establiment franquiciat on se serveixen, entre altres productes de bar, els cafès responsables que des de fa deu anys han anat perfeccionant perquè tinguin una qualitat òptima alhora que disminueixin els impactes socials i ambientals.

Filosofia d’empresa 

La imatge corporativa identifica aquesta empresa com a innovadora, amb visió de futur, orientada als consumidor i les consumidores i preocupada per oferir un servei professional. La seva Missió és “seduir els sentits de totes les persones amb una tassa de cafè perfecta, fruit d'una llarga experiència i un gran sentit de contribució a la cultura del cafè”.

[continuar llegint fitxa en PDF]

Grup Bon Preu

  • Fitxa de bones pràctiques d'un establiment del Grup Bon Preu al barri de Gràcia de Barcelona 
  • Elaborada en el marc del projecte Barris Responsables

Aquesta fitxa de bones pràctiques de responsabilitat social tracta sobre una empresa de distribució, BonPreu, que disposa d’un establiment de referència al barri de Gràcia, en el qual hi tenen l’Espai del Consum.

Filosofia d’empresa

La responsabilitat social conforma un enfocament estratègic dins el seu model de gestió, abastant transversalment tota l’empresa: aspectes laborals, ambientals, socials, culturals i econòmics. La importància que el Grup confereix a l’RSE es percep en el fet que, més que un conjunt de bones pràctiques aïllades, conforma una manera d’entendre l’empresa i el model de negoci, impregnant a fons la filosofia directiva i corporativa.

El comportament socialment responsable forma part dels valors i l’estratègia de la companyia, des de la qual s’afirma que “la sostenibilitat garanteix la viabilitat de l’empresa en el futur”. El Grup Bon Preu entén la sostenibilitat com el compromís d’integrar les preocupacions i expectatives socials i ambientals dels grups d’interès, com un valor estratègic de l’empresa. El model de sostenibilitat del Grup Bon Preu respon a la voluntat decidida de generar valor per a la pròpia empresa i per a tots els seus grups d’interès; per això orienta els esforços i polítiques a la millora de la relació amb aquests grups i amb la societat en general, sempre sobre la base de creació de valor econòmic, la protecció del medi ambient i l’atenció als clients i a l’equip humà.

[continuar llegint fitxa en PDF]

Fundació Comtal

  • Fitxa de bones pràctiques de la "Fundació Comtal", del barri de la Ribera de Barcelona 
  • Elaborada en el marc del projecte Barris Responsables


Es tracta d’un equip de professionals i voluntaris que treballa des de fa 17 anys amb l’objectiu d’educar i inserir a infants i joves en risc d’exclusió social.

Al servei d’una missió social i educativa

Més de 28.500 persones han passat per l’entitat en disset anys de funcionament. De ben segur que per a una part significativa d’aquestes, el pas per la Fundació ha estat un element clau per a poder millorar la qualitat de vida i desenvolupar-se autònomament i amb criteri dins la societat.

I és que l’impacte de la seva activitat és la principal responsabilitat que una entitat com la Fundació Comtal assumeix davant la societat. Un impacte que s’encara a satisfer la missió de la institució.

L’equip humà de la Fundació està integrat per més de trenta professionals contractats i prop d’un centenar de persones voluntàries, a més de la col·laboració d’alumnes en pràctiques. La seva acció rep el suport de diverses empreses, institucions i obres socials.

La Fundació Comtal és una entitat educativa amb un ideari propi. Les seves arrels s’originen i s’arrelen en el carisma de sant Joan Baptista de La Salle qui, al segle XVII, va crear un estil educatiu propi per atendre prioritàriament els més pobres.

René + que electrodomèstics

  • Fitxa de bones pràctiques de l'establiment "René + que electrodomèstics", del barri de la Ribera de Barcelona
  • Elaborada en el marc del projecte Barris Responsables


Aquesta fitxa de bones pràctiques de responsabilitat social tracta sobre un comerç familiar que ha passat de denominar-se Radio René a René + que electrodomèstics, tota una declaració d’intencions que pretén destacar un seguit de compromisos que han pres i que avui formen part de la seva identitat.

L’any 2009 van redefinir el negoci iniciant una nova trajectòria que els havia de portar a revitalitzar el negoci i alhora adaptar-lo a les inquietuds que personalment professaven vers el medi ambient i la societat.

Aquests han estat anys de greu crisi econòmica, i la venda d’electrodomèstics s’ha vist afectada com tot el sector detallista amb l’afegit de l’impacte directe de la crisi immobiliària. A més, la competència per part de les grans superfícies comercials ha estat difícil de suportar.

Enmig d’aquest context, van considerar que un dels factors més importants per poder afrontar les noves realitats comercials era l’aposta per la innovació. I van orientar la seva proactivitat amb l’objectiu de crear un espai de compra i divulgació de l’eco-eficiència en el sector de l’electrodomèstic.

Aquest nou posicionament el van voler fer compatible amb el manteniment dels valors tradicionals propis del comerç de proximitat: el tracte diferenciat i personal a la clientela, un servei acurat, l’especialització i l’experiència sectorial dels venedors, un estil que al llarg dels anys els ha permès fidelitzar un públic. També com a part d’aquest estil, han optat per defugir altres models d’agressivitat comercial més fonamentats en guerres de preus o en publicitat enganyosa.

[continuar llegint fitxa pdf

31.10.10

Altarriba

Altarriba
Logotip del forn de pa Altarriba
Forn de pa Altarriba és una empresa dedicada a la fabricació i distribució de productes derivats de la farina, amb sis fleques a la comarca d’Osona, que assumeix de forma notable el compromís de sostenibilitat ambiental i de seguretat i salut laboral.
L’empresa minimitza l’impacte ambiental amb una correcta gestió dels residus i amb el consum d’aigua i energia eficient. Garanteix unes condicions òptimes de treball, assegurant la igualtat d’oportunitats, la no-discriminació, la conciliació de la vida familiar i laboral, i la contractació indefinida. Des d’un punt de vista de l’impacte econòmic, disposen d’una política de compra local.

Moltacte



Moltacte Outlets és la primera cadena d’outlets de roba i complements multimarca, un projecte que es caracteritza per les oportunitats laborals que genera en donar feina de qualitat a persones amb dificultat d’inserció sociolaboral per raó dels seus trastorns mentals.

Amb dos establiments a Manresa, Moltacte és un projecte que respon a la confluència de dues iniciatives: les empreses tèxtils i els espais socials d’acolliment d’aquest col·lectiu. Un dels punts forts del projecte ha estat el diàleg amb els grups d’interès i la creació d’aliances estratègiques.

Bon Preu


Logotip del grup BonPreu
El grup Bon Preu és una empresa catalana de distribució comercial amb diferents insígnies. La responsabilitat social conforma un enfocament estratègic transversal a tota l’empresa: aspectes laborals, ambientals, socials, culturals i econòmics. Més que un conjunt de bones pràctiques, l’RSE és una manera d’entendre l’empresa, impregnant a fons la filosofia corporativa.
El grup dóna gran importància al diàleg amb els grups d’interès, incorporant els valors de la ciutadania en la cadena de proveïment. Han estat pioners en moltes iniciatives, com ara els productes ecològics o en facilitar que es pugui fer una compra dels productes quotidians en la llengua del país.



PD: la cadena de supermercats Bon Preu, dins de la línia que porta des de fa uns anys, se segueix implicant en disminuir els impactes sobre el medi ambient. Enguany tenen una campanya per deixar d’utilitzar el porexpan. El porexpan és el material de les típiques safates blanques dels productes frescos envasats, i és un producte no biodegradable que es calcula que, si el llencéssim, en 1.000 anys el podríem trobar igual. Es podria reciclar, però cal separar-lo de qualsevol altre material i resulta massa car i complicat. En canvi, si ens fixem en els supermercats veurem que és un material molt utilitzat. Per això, sembla increïble que una empresa d’aquestes característiques s’atreveixi a fer front a l’omnipresent porexpan. Per a aquesta campanya, a més, l’empresa col·labora amb la Fundació per a la Prevenció de Residus i l’Agència de Residus de Catalunya. Font: http://bloc.xarxanet.org/2011/03/qui-ho-hauria-dit-les-empreses-i-les.html

Probike


Marca probike
Probike és un establiment barceloní centrat en el món de la bicicleta. Disposa d’un estil particular de fer negoci, a partir d’un compromís amb els valors socials i ambientals, que impliquen la incorporació de bones pràctiques en l’àmbit del reciclatge, la comunicació de valors ecològics a la clientela, el disseny de la botiga, l’accessibilitat o l’ecoeficiència. La relació i les col·laboracions amb tots els grups d’interès són profundes i constants.

L’empresa selecciona com a col·laboradors aquelles persones que comparteixen uns valors de respecte per la natura, com es reflecteix en el seu manual d’acollida, amb l’interès de tenir una plantilla formada per persones implicades, que sàpiguen treballar en equip i que visquin la feina amb il·lusió.

web: www.probike.cat

Amb motiu d'un reportatge a TVE, oferim una ampliació d'una col·laboració que s'indica dins la fitxa:

Probike col·labora amb la Fundació Èxit, una plataforma del barri del Raval de Barcelona que s’interessa per la situació social i laboral de joves provinents del fracàs escolar. Integrada per les entitats més representatives en el treball social i per un sector d'empresaris sensibilitzats per aquesta problemàtica, la Fundació Èxit va néixer amb l'objectiu de possibilitar la inserció sociolaboral de joves, d’entre 16 i 18 anys, que viuen en situació de risc d'exclusió social i no han aconseguit integrar-se en el camp acadèmic o laboral. La col·laboració de Probike amb aquesta entitat es basa a donar suport a un taller que fan al Raval.

La col·laboració de Probike amb la Fundació Èxit va començar fa 4 anys quan van ajudar-los a muntar un taller de bicicletes al barri del Raval. Treballadors de Probike van anar al centre, van conèixer als joves i a partir d'aquesta visita es van animar a ajudar-los a muntar un taller de reparació de bicicletes amb totes les eines i infraestructura que estan utilitzant ells en el seu dia a dia, de manera que els joves que des d'Èxit formen surtin preparats per entrar al mercat laboral. Encara avui voluntaris de l'empresa passen pel centre de forma periòdica per portar-los bicis i noves eines que van necessitant per a mantenir el taller ben equipat.

Aquest taller no només serveix per a formar els joves tècnicament, també han realitzat ja dues col·laboracions amb ONGs de cooperació en què les bicicletes que reparen després són enviades a l'Àfrica, cosa que permet treballar també l'educació en valors. Podeu conèixer més en detall aquest projecte en el reportatge que els van fer el mes passat en el programa para todos la 2: www.rtve.es/mediateca/videos/20101006/fundacion-exit/895301.shtml

Supermercats Pujol


Logo dels Supermercats
Supsa Supermercats Pujol, SL, és una cadena de productes d’alimentació, amb uns valors corporatius que afirmen el compromís amb els drets dels clients, amb la qualitat del producte i amb el món en què vivim. És una empresa molt vinculada al territori, fet que ha propiciat algunes pràctiques d’RSE en relació amb la comunitat, de respecte al medi ambient o de foment dels productes locals.

Supermercats Pujol disposa d’un compromís per donar suport als productors i pagesos locals. Sempre que és possible, s’hi ven fruita i verdura de producció integrada, que és un mètode de producció controlat que minimitza l’ús de productes fitosanitaris.

Mango


Logotip de Mango A més del disseny i la fabricació de peces de vestir i complements per a dones, MANGO també en du a terme la comercialització. La seva llarga experiència en la gestió de la responsabilitat social corporativa, també ha estat incorporada a les 1.228 botigues distribuïdes en 90 països, amb un especial èmfasi en els aspectes d’ecoeficiència i laborals.
Les seves polítiques ambientals respecte als establiments afecten des dels materials de construcció i l’estalvi energètic, fins als embalatges o les bosses, i disposen d’un sistema de gestió ambiental propi, que inclou tots els aspectes previstos en la certificació ISO14001. Els aspectes laborals integren aspectes com ara la diversitat, la conciliació i flexibilitat o la formació.

Cal Sendra


Logotip de Cal Sendra
Cal Sendra és un establiment de venda de queviures ubicat al barri del Carme de Reus. La bona pràctica d’RSE que cal destacar és el foment del gall ecològic de pota negra (raça penedesenca), una varietat autòctona que corria risc de desaparèixer. L’empresa també ha engegat iniciatives per minimitzar l’impacte ambiental o sensibilitzar la clientela sobre la problemàtica de les bosses de plàstic, a més de fomentar en la mesura del possible la compra local i optar per un model de conciliació de la vida laboral i familiar.

Can Casals


Dues persones enfornant
La fleca Can Casals és una empresa familiar ubicada a Mieres, dedicada a la producció i venda de pa artesà, i formada per dos treballadors autònoms. El pa s’hi cou amb llenya procedent de la neteja de boscos de l’entorn i no conté ni additius, ni conservants, ni colorants. Han incorporat diverses millores ambientals a l’obrador i també estan col·laborant en la recuperació d’un gra tradicional i en l’activació de l’agricultura i l’economia locals.

Novetat posterior a l'elaboració de la fitxa: ens informen que a causa de l'augment de la feina, han incorporat una treballadora (dona de més de 45 anys), que els ajuda sobretot a la botiga i els dóna un cop de ma a l'obrador en moments puntuals.

A més ens expliquen una mica del detall històric de la seva aventura particular: Quan viviem a la masia aillada, ja produiem pa en menor quantitat, ja que el forn era més petit i combinaven la feina del forn amb les tasques d'agricultura-ramaderia sostenible, teniem un hort que ens abastia a tota la família (tenim tres fills) i ens permetia conservar l'excedent per l'hivern. Així mateix teniem un petit ramat d'ovelles i cabres que ens ajudaven a mantenir els entorns nets, i dues/tres vaques. Així la producció de làctics estava asegurada. Haviem fet una mica de tot, des de formatges, mantega, vendre la llet, criar xais o cabrits, engreixar vedells...Des de sempre varem tenir clar que calia pasar d'una economia de consum a una economia de producció. Evidentment quan la guilla ens ho permetia disposaven de unes quantes gallines, anecs i algun conill.

La producció de pa va anar guanyant terreny i finalment ens varem decantar per dedicar-nos a la fleca. Aprofitant que el forn del poble feia anys que estava en desús i al sortir-nos l'oportunitat de comprar-lo, ens hi varem llençar de cap, sense pensar-ho massa. Els clients del pa eren més dels que podiem abastar i diuen que les oportunitats cal no deixar-les passar. Així és que sense tenir masses nocions empresarials i segurs que el projecte aniria bé ens varem embrancar a tirar endavant LA FLECA CAN CASALS. Això sí calia no oblidar les coses apreses a la Muntada (així és diu el mas que vam viure més de 20 anys), i no pel fet de que en obrir l'aixeta o encendre l'interruptor la cosa funcionés sola, podiem oblidar tot el que a l'escola de la masia haviem après. Va ser així com ens vam posar mans a l'obra i varem intentar aplicar el màxim de recursos en fer un forn de pa sostenible.

Des de sempre que hem fet el pa, ho hem fet en un forn de llenya (bé, a Terrassa el feiem al forn de Butano).


Nota: La Fleca Can Casals de Mieres guanya el premi a la valorització dels productes agraris locals.