UVIPE - Unió Vinícola del Penedès: el Penedès ha de guanyar imatge com a territori enoturístic

Percepció de l’RSE
- El concepte d’RSE és prou novedós en el nostre entorn i no hi ha un plantejament global, ni com a UVIPE ni en el conjunt de les empreses que integren el sector.
- Fins ara responia més a filantropia que a estratègia.
- Exemple de les millores en l’impacte visual: soterrament de les grans tines metàl·liques. Són inversions que van lligades al benefici del sector, ja que el Penedès ha de guanyar imatge com a territori turístic, enoturístic.
- Es pot produir un efecte d’arrossegament a partir dels que ja fan pràctiques d’RSE. I en un nivell més territorial i sectorial, pot ser interessant aprofundir en la reflexió sobre el desenvolupament de conceptes com els Territoris socialment Responsables.
- Segurament als més petits són als que més els importa la marca del territori, mentre que els grans ja tenen marca pròpia.

Aviat podreu veure la fitxa sencera aquí

Codorniu: conciliació i prevenció

Conciliar la vida laboral i familiar
- Al 1994 van optar per fer un horari continuat que els permetés dedicar temps a altres activitats socials i familiars.
- Van ser pioners. Actualment han descobert que aquesta pràctica es diu ‘conciliació’ i que forma part de l’RSE.

Resultats obtinguts:
- Per a la plantilla: possibilitat de disposar de més temps per a les seves activitats particulars (familiars, socials, lleure...).
- Per a l’empresa: millor clima laboral i satisfacció de la plantilla, flexibilitat i capacitat de trobar solucions pactades.
- Per a la societat: experiència i exemplaritat en una matèria que recentment s’ha acceptat que té un gran impacte en la societat.

Reduir l’accidentabilitat
- Des de la mútua els van fer notar que l’índex de sinistralitat era elevat (60 accidents a l’any) però semblava que en sector era inevitable una certa accidentalitat.
- Però van començar a introduir millores.
- A més, s’acostaven les directives europees i calia ser especialment proactiu.
- Tot i així, no fou fàcil perquè sovint hi havia poca predisposició.

Resultats obtinguts:
- Impacte laboral: de 60 accidents (1984) a una mitjana de 7
- Organització: quan van arribar les normatives, l’empresa ja complia bàsicament els requeriments.

Properament podreu veure la fitxa

Albet i Noya: filosofia de relació amb el territori i amb els proveïdors

Més enllà del producte ecològic, hi ha tota una filosofia de relació amb el territori i amb els proveïdors.


Vinificació ecològica: La normativa ecològica limita l’ús del sulfurós. Per tant, treballen amb un nivell d'higiene molt per sobre la d'un celler convencional.

Qualitat: Malgrat la singularitat que els dóna el segell ecològic, no s’hi poden repenjar, ja que cal fer un esforç constant per a millorar la qualitat i això vol dir esforçar-se.

Relació amb els proveïdors: Creuen que són els que estan pagant millor els pagesos, i la prova és que tots estan contents malgrat el grau d’exigència que els plantegen. De fet, pagar bé és una manera de garantir que la qualitat és l’òptima i que el compromís dels pagesos amb el producte és constant.

Clima positiu a l’organització i al territori: No pots viure satisfactòriament en un entorn on tothom està malament, i que no els estar en una empresa amb mal clima o amb persones que malvisquin, o formar part d’una comarca amb mal rotllo constant ja que es perden energies importants.

Altres proveïdors: En algun país es demana que la cola de l’etiqueta pugui desprendre’s amb aigua. Malgrat que aquí no es demani, això els ha portat a generalitzar aquesta pràctica.