Forn de pa Altarriba és una empresa dedicada a la fabricació i distribució de productes derivats de la farina, amb sis fleques a la comarca d’Osona, que assumeix de forma notable el compromís de sostenibilitat ambiental i de seguretat i salut laboral.
L’empresa minimitza l’impacte ambiental amb una correcta gestió dels residus i amb el consum d’aigua i energia eficient. Garanteix unes condicions òptimes de treball, assegurant la igualtat d’oportunitats, la no-discriminació, la conciliació de la vida familiar i laboral, i la contractació indefinida. Des d’un punt de vista de l’impacte econòmic, disposen d’una política de compra local.
El grup Bon Preu és una empresa catalana de distribució comercial amb diferents insígnies. La responsabilitat social conforma un enfocament estratègic transversal a tota l’empresa: aspectes laborals, ambientals, socials, culturals i econòmics. Més que un conjunt de bones pràctiques, l’RSE és una manera d’entendre l’empresa, impregnant a fons la filosofia corporativa.
El grup dóna gran importància al diàleg amb els grups d’interès, incorporant els valors de la ciutadania en la cadena de proveïment. Han estat pioners en moltes iniciatives, com ara els productes ecològics o en facilitar que es pugui fer una compra dels productes quotidians en la llengua del país.
PD: la cadena de supermercats Bon Preu, dins de la línia que porta des de fa uns anys, se segueix implicant en disminuir els impactes sobre el medi ambient. Enguany tenen una campanya per deixar d’utilitzar el porexpan. El porexpan és el material de les típiques safates blanques dels productes frescos envasats, i és un producte no biodegradable que es calcula que, si el llencéssim, en 1.000 anys el podríem trobar igual. Es podria reciclar, però cal separar-lo de qualsevol altre material i resulta massa car i complicat. En canvi, si ens fixem en els supermercats veurem que és un material molt utilitzat. Per això, sembla increïble que una empresa d’aquestes característiques s’atreveixi a fer front a l’omnipresent porexpan. Per a aquesta campanya, a més, l’empresa col·labora amb la Fundació per a la Prevenció de Residus i l’Agència de Residus de Catalunya. Font: http://bloc.xarxanet.org/2011/03/qui-ho-hauria-dit-les-empreses-i-les.html
Supsa Supermercats Pujol, SL, és una cadena de productes d’alimentació, amb uns valors corporatius que afirmen el compromís amb els drets dels clients, amb la qualitat del producte i amb el món en què vivim. És una empresa molt vinculada al territori, fet que ha propiciat algunes pràctiques d’RSE en relació amb la comunitat, de respecte al medi ambient o de foment dels productes locals.
Supermercats Pujol disposa d’un compromís per donar suport als productors i pagesos locals. Sempre que és possible, s’hi ven fruita i verdura de producció integrada, que és un mètode de producció controlat que minimitza l’ús de productes fitosanitaris.
Cal Sendra és un establiment de venda de queviures ubicat al barri del Carme de Reus. La bona pràctica d’RSE que cal destacar és el foment del gall ecològic de pota negra (raça penedesenca), una varietat autòctona que corria risc de desaparèixer. L’empresa també ha engegat iniciatives per minimitzar l’impacte ambiental o sensibilitzar la clientela sobre la problemàtica de les bosses de plàstic, a més de fomentar en la mesura del possible la compra local i optar per un model de conciliació de la vida laboral i familiar.
La fleca Can Casals és una empresa familiar ubicada a Mieres, dedicada a la producció i venda de pa artesà, i formada per dos treballadors autònoms. El pa s’hi cou amb llenya procedent de la neteja de boscos de l’entorn i no conté ni additius, ni conservants, ni colorants. Han incorporat diverses millores ambientals a l’obrador i també estan col·laborant en la recuperació d’un gra tradicional i en l’activació de l’agricultura i l’economia locals.
Novetat posterior a l'elaboració de la fitxa: ens informen que a causa de l'augment de la feina, han incorporat una treballadora (dona de més de 45 anys), que els ajuda sobretot a la botiga i els dóna un cop de ma a l'obrador en moments puntuals.
A més ens expliquen una mica del detall històric de la seva aventura particular: Quan viviem a la masia aillada, ja produiem pa en menor quantitat, ja que el forn era més petit i combinaven la feina del forn amb les tasques d'agricultura-ramaderia sostenible, teniem un hort que ens abastia a tota la família (tenim tres fills) i ens permetia conservar l'excedent per l'hivern. Així mateix teniem un petit ramat d'ovelles i cabres que ens ajudaven a mantenir els entorns nets, i dues/tres vaques. Així la producció de làctics estava asegurada. Haviem fet una mica de tot, des de formatges, mantega, vendre la llet, criar xais o cabrits, engreixar vedells...Des de sempre varem tenir clar que calia pasar d'una economia de consum a una economia de producció. Evidentment quan la guilla ens ho permetia disposaven de unes quantes gallines, anecs i algun conill.
La producció de pa va anar guanyant terreny i finalment ens varem decantar per dedicar-nos a la fleca. Aprofitant que el forn del poble feia anys que estava en desús i al sortir-nos l'oportunitat de comprar-lo, ens hi varem llençar de cap, sense pensar-ho massa. Els clients del pa eren més dels que podiem abastar i diuen que les oportunitats cal no deixar-les passar. Així és que sense tenir masses nocions empresarials i segurs que el projecte aniria bé ens varem embrancar a tirar endavant LA FLECA CAN CASALS. Això sí calia no oblidar les coses apreses a la Muntada (així és diu el mas que vam viure més de 20 anys), i no pel fet de que en obrir l'aixeta o encendre l'interruptor la cosa funcionés sola, podiem oblidar tot el que a l'escola de la masia haviem après. Va ser així com ens vam posar mans a l'obra i varem intentar aplicar el màxim de recursos en fer un forn de pa sostenible.
Des de sempre que hem fet el pa, ho hem fet en un forn de llenya (bé, a Terrassa el feiem al forn de Butano).
Serrat Agrocuina és una empresa situada a la Vall d’en Bas, que es dedica a l’elaboració de productes cuinats de venta al major i al detall sota la marca mmercè. La seva bona pràctica en RSE es basa en la sostenibilitat aplicada als aspectes ambientals, però també econòmics, i a la salut i seguretat del producte i de l’activitat laboral. L’empresa disposa d’un sistema integrat de gestió que incorpora diferents normes, assegurant el compliment de la qualitat i manteniment, la seguretat alimentària, la prevenció de riscos laborals i la gestió ambiental. Incorporen mesures de conciliació de la vida personal i laboral, i té un compromís de revitalització de l’activitat agrícola i foment del potencial turístic del territori.
3.43. SERRAT AGROCUINA VALL BAS S.L.L.
“UN PROJECTE EMPRESARIAL SOSTENIBLE EN UN ENTORN RURAL”
Activitat
SERRAT AGROCUINA VALL BAS és una empresa familiar ubicada a Joanetes (La Garrotxa), dedicada a la venda directa de productes de la terra i l’elaboració i venda de plats precuinats, seguint la cuina tradicional.
Origen
L’origen de l’empresa es troba a una botiga de plats precuinats que va obrir la família Serrat a Olot l’any 1989. Uns anys més tard, decideixen ampliar el projecte inicial, arran de la bona acollida que tenien els productes que elaboraven i venien en la seva botiga. Aquesta nova iniciativa empresarial es localitza al poble de Joanetes, d’on prové la família i utilitza les marques “menja’m” i “mercè”, que és el nom de la mare del gerent, Josep Mª Serrat. La creació de l’empresa es comença a forjar en el 2005 i un any més tard, el 2006, es constitueix com a societat limitada laboral.
Evolució
Els anys 2006 i 2007 s’impliquen tres persones en el negoci integrants de la família Serrat. El 2008 incorporen una treballadora que realitza una jornada de 2 hores diàries i el 2009 se suma una treballadora a mitja jornada. Pel que fa a la facturació, el segon any d’activitat, SERRAT AGROCUINA VALL BAS genera unes vendes de gairebé 70.000 euros. El 2008 dobla la seva facturació respecte l’any anterior i el 2009 augmenta els seus ingressos un 15% respecte el 2008. Per al 2010 es preveuen unes vendes per valor de 180.000 euros.
La meitat de la facturació prové de les vendes que es realitzen a través de la botiga d’Olot, propietat de la família, i de la venda directa realitzada en l’explotació. La resta dels ingressos prové de la distribució a altres botigues i supermercats, de càterings per a banquets (aniversaris, jornades tècniques, etc) i serveis puntuals a escoles. Subministren a clients de La Garrotxa, Osona, el Gironès i el Barcelonès. Ocupen una superfície construïda de 300 metres quadrats i dues hectàrees de conreu d’hortalisses.
Cas d’èxit i factors explicatius
La família Serrat ha creat un projecte empresarial en un entorn rural, aplicant criteris d’excel·lència i sostenibilitat econòmica i mediambiental. El disseny de la iniciativa se sustenta en la llarga trajectòria pagesa de la família i en l’experiència de més de vint anys en el segment del petit comerç. El projecte ha comptat amb el suport econòmic familiar i la dedicació dels integrants més joves. D’altra banda, per a la seva creació va comptar amb una subvenció i durant el seu desenvolupament ha rebut també finançament de l’ICO.
L’empresa treballa amb productes que procedeixen de la seva masia, Can Serrat, o bé d’explotacions properes. D’aquesta manera, es pretén impulsar els negocis locals de la Vall d’en Bas i així revitalitzar l’entorn rural on es troben, i a la vegada contribuir a estimular les activitats turístiques rurals, cada vegada més importants, tant a nivell local com comarcal.
AGROCUINA VALL BAS basa el seu negoci en la qualitat de matèries primeres i productes elaborats. Cal remarcar l’aposta realitzada pels productes ecològics propis de la zona. Amb aquest objectiu, per exemple, el 2008 l’empresa va posar en marxa una plantació pilot de quatre varietats de tomàquets autòctons (pera, cor de bou, mallorquina i pebrot). Com a resultat, el 2009 la totalitat del consum de tomàquets de l’empresa prové d’aquests quatre tipus cultivats a l’explotació familiar.
A més la companyia ofereix als seus clients informació detallada sobre l’origen i evolució de les matèries i productes que formen part dels seus plats elaborats. A través de les etiquetes, els clients poden conèixer des del nom de l’explotació d’on provenen els ingredients dels plats, fins a la temperatura a la quan van ser transportats fins l’obrador. Amb aquest objectiu, l'empresa disposa d'un programa informàtic que conté les fitxes dels productes, proveïdors, traçabilitat i situació dels estocs, que en tot moment permet controlar el procés productiu mitjançant un codi de barres.
El compromís de l’empresa amb la qualitat dels productes i amb la conservació del medi ambient ha comportat la implantació d’un sistema de gestió integral que assegura l’acompliment de les normes de gestió de la qualitat (segons la ISO 9001), la seguretat alimentària (ISO 22000), la prevenció de riscos laborals (OSHAS 18000) i la gestió ambiental (ISO 14001). Tanmateix, el sistema no s'ha certificat pel cost econòmic que comporta aquest procés.
Per assegurar la sostenibilitat del procés productiu, també s’ha instal·lat un sistema de cogeneració, amb el qual aprofiten els gasos calents excedents del sistema de refrigeració per obtenir aigua calenta i fer els desglassos. Pel que fa al control de residus, s'ha contractat una empresa especialitzada per a la recollida periòdica de l'oli produït en l'activitat. Dels residus orgànics se’n fa compostatge en una planta domèstica i s’utilitza com adob orgànic per als camps de la propietat. Se separen els embalatges en funció de la seva naturalesa, bàsicament plàstic i cartró, per tal de transportar-los de forma periòdica a la deixalleria o als contenidors de recollida selectiva més propers. També es realitzen altres actuacions, com el control del consum d’aigua, energia elèctrica i del gas, i no s’utilitza cap material que tingui polixpandit, ja que no és reciclable.
Perspectives futures
L’equip que integra SERRAT AGROCUINA VALL BAS continuarà treballant en el futur per la seva consolidació i creixement. Aquest es basarà en la qualitat dels productes i en el desenvolupament sostenible en el seu entorn local i comarcal.
Amb aquest objectiu l'empresa està treballant en diversos fronts:
�� La posada en marxa d’una web a través de la qual el client podrà consultar en qualsevol moment la traçabilitat del producte que ha adquirit (www.menjam.cat).
�� L'establiment d’acords de col·laboració amb els agents de la zona que intervenen en el turisme sostenible i l’agricultura i ramaderia ecològica, i així incrementar progressivament les primeres matèries procedents d’aquest tipus d’agricultura en la seva producció de plats precuinats.
�� L’obertura d’una botiga que donarà sortida també a aliments tradicionals de la Garrotxa
�� Incrementar les actuacions en altres comarques. En aquest sentit, l'empresa valora positivament que l’autovia Vic-Olot els permet arribar en poc temps i amb un cost no gaire elevat a d’altres territoris catalans.
SERRAT AGROCUINA VALL BAS també es planteja en un futur iniciar l’exportació a França. Amb aquest propòsit les seves marques “menja’m” i “mercè” estan registrades a nivell europeu.
Finalment, s’ha de destacar la importància que la direcció atorga a construir un model de gestió eficaç per assegurar la viabilitat futura del projecte. Així com la seva intenció d’apostar per la realització d’actuacions de formació continua de tots els socis i treballadors, en les quals es pretén prioritzar els continguts relacionats amb els riscos laborals, les normes de qualitat, les mesures mediambientals i l'estalvi energètic.
Factors de millora i l'Acord Estratègic
- Valoració positiva de l'autovia Vic - Olot en el marc dels seus plans futurs
Línia 8. Infraestructures estratègiques (impuls estratègic)
Bloc 4. Competitivitat empresarial
- Aposta per l'ús de les noves tecnologies de la informació. Eficiència energètica
Línia 15. Política energètica i de telecomunicacions
Bloc 5. Activitat econòmica i medi ambient
- Impuls de l'agricultura ecològica Línia 17. Lús racional i de qualitat dels recursos (impuls estratègic)
- Conservació del medi ambient Línia 18. Desenvolupament sostenible i canvi climàtic
Bloc 6. Qualitat de l'ocupació
- Impuls de l'activitat de la zona Línia 22. Model de competitivitat i contractació pública
Factors de millora Blocs i línies de l'Acord
Sweet Centre disposa de dues botigues de llaminadures i detalls de casament a Mataró. L’empresa ha elaborat un codi ètic que formalitza els seus compromisos de responsabilitat social. Els criteris de venda inclouen el respecte a la diversitat, servint de manera adequada els diferents col·lectius per raons de salut, de gènere o religió.
A Sweet Centre duen a terme bones pràctiques ambientals en ecoeficiència, en origen dels productes i foment de la compra local, en relació amb la comunitat. També van realitzar una bona pràctica en referència al comportament cívic de la clientela al voltant de la neteja dels espais urbans.
Veure en versió html al web del Departament
Veure en pdf
Lleonart és una empresa de Terrassa, que es dedica a la venda de carns selectes des de fa més de mig segle. De les 5 botigues que té actualment, en 2 s’hi elaboren productes, mentre que en les altres 3 només s’envasen i es venen.
En l’àmbit de la RSE, Lleonart destaca per la gestió que realitza un equip humà composat per una setantena de persones: no només per crear un bon ambient de treball, sinó també per promoure la màxima conciliació entre la vida personal i professional, i tenir un sistema retributiu que fa tota justícia al temps treballat. A banda d’això, Lleonart ha demostrat amb els anys una ferma capacitat d’adaptació a les noves sensibilitats de la clientela.
FemCadena és un establiment ubicat a Tàrrega que aposta per un consum responsable. La seva proposta es basa en una cistella de la compra amb productes d’una qualitat en diferents línies: salut, sabor, ambiental i social i solidària. La traçabilitat és un valor fonamental i a cada article hi consta informació sobre l’origen, la producció i la distribució.
Dins de les possibilitats de subministrament, la seva relació es basa en la manca d’intermediaris, de manera que s’estableixi una relació justa i positiva, per totes dues parts i per a la clientela. L’establiment també incorpora criteris ambientals.
Casa Ametller és una cadena comercial de distribució de productes hortofrutícules que, en gran mesura, provenen de producció pròpia. La seva filosofia innovadora es basa en una distribució sense intermediaris. La qualitat del seu producte es basa en la producció integrada, i la distribució amb temps mínims ha esdevingut la seva fortalesa i el seu avantatge competitiu. Un altre element fonamental de la seva filosofia és que els productes de casa nostra es destinen a la distribució local.
Inserció de persones amb disminucions en una organització productiva d’èxit comercial
La Fageda neix l’any 1982, per iniciativa conjunta d’un grup de professionals de l’àmbit de la psiquiatria i de l’Hospital Psiquiàtric de Girona, davant la necessitat de cobrir un buit assistencial i acollir les persones amb discapacitat psíquica i malalties mentals de la comarca de la Garrotxa.
La Fageda ha engegat un procés de rehabilitació o reconstrucció de persones amb una estructura psicològica deteriorada, dependents, no valorats, no reconeguts... que mitjançant el seu treball recuperen l’autoestima, se senten útils, importants, reconeguts per la mirada de l’altre. Es tracta les persones amb tota la seva dignitat i no es parla de discapacitats o disminuïts, sinó de persones amb capacitats diferents. Valoren que la feina ha de complir les condicions següents: ésser real, ésser útil a la societat, i estar remunerada justament.
Les activitats productives donen feina a unes 120 persones, 70% de les quals pateixen discapacitat psíquica o malaltia mental crònica (en total més de 200 persones, comptant fundacions assistencials). Respecte a la comarca, han acabat amb el problema de la integració laboral: van començar amb 14 persones i ara ja tenen contractats tots els necessaris.
La planta de làctics, creada el 1993, elabora uns 30 milions d’unitats a l’any. Han esdevingut el tercer fabricant de iogurts de Catalunya. La granja té més de 500 vaques de raça frisona que produeixen una llet excepcional. El viver produeix més d’un milió de plançons a l’any per a reforestació i paisatgisme. Jardineria treballa per a una dotzena de municipis de la comarca i per al Parc Natural de la Zona Volcànica.
En els tallers de “laborteràpia” s’hi feien cendrers i altres objectes que s’anaven amuntegant ja que no tenien gaire utilitat per a ningú. Es feia necessària la creació d’una empresa, repte que no es podia desenvolupar en un medi hospitalari, motiu pel qual van decidir de posar en marxa un projecte independent que permetés crear llocs de treball reals.
Fruit d'una decisió netament empresarial, aquesta empresa familiar va voler incorporar el cafè responsable amb l'aspiració que tots els seus productes acabessin sent certificats. Els passos, però, s'han anat fent de manera progressiva quan s'han complert un seguit de condicions de manera que no es veiessin afectades la qualitat ni el preu per al consumidor.
Aquesta línia es va iniciar al 1999 tot i que formalment el pas més rellevant es dóna a l’octubre del 2004 amb la certificació UTZ KAPEH i planteja un desenvolupament progressiu fins arribar al 100% del cafè certificat en 10-15 anys.
L'objectiu és augmentar progressivament el percentatge de cafè responsable dins el conjunt de les vendes sense afectar el preu ni la qualitat, millorant la confiança i la satisfacció de la clientela i obtenint el benefici d’un posicionament estratègic i singular.
- Les pràctiques que estan desenvolupant, i les vinculen clarament al model de negoci i a la seva estratègia empresarial.
- No voldrien que se'ls associés a una acció de bona fe o caritativa: ja els està bé fer una acció positiva per a la societat però pretenen que aquesta sigui un valor afegit, no l’atribut central del seu producte, el qual ha de ser per damunt de tot la qualitat.
- La comunicació de l’RSE no ha estat remarcable. Hi ha hagut una voluntat d’evitar ser valorats pel factor solidari pel fet que podia alterar el seu posicionament basat en la qualitat del producte.
- El llançament del nou producte “Filosofia Q” incorpora una línia comunicativa de màrqueting que incorpora valors d’RSE.
Tenen un projecte en marxa per a fer plantacions a l’Equador. L’oportunitat els va venir de la mà d’un immigrant equatorià resident a Catalunya.
El problema que han pogut observar que tenen en aquelles plantacions és de deixadesa: n’estan obtenint uns sis quintals per hectàrea quan amb una mínima cura i podes se’n podrien extreure tres vegades més, i fins i tot, aplicant-s’hi bé es podria arribar a uns 50 quintals.
Les motivacions són diverses, però sobretot prima l’oportunitat de millorar la qualitat arribant a l’origen, alhora que s’està ajudant la gent d’allà a desenvolupar-se.
