31.10.10

Roset


Logotip de Casa Roset
La lampisteria Casa Roset és una botiga i taller familiar, que disposa d’un establiment a Vilanova i la Geltrú, on manté la seva activitat relacionada amb l’aigua, el gas i l’electricitat. El seu compromís més rellevant en responsabilitat social l’han assumit en la divulgació dels mecanismes per a l’estalvi d’aigua i energia. L’establiment mostra compromisos d’ecoeficiència, accessibilitat, i col·laboració amb la comunitat, i alhora disposen de bones pràctiques laborals en conciliació de la vida familiar i laboral.

La Fageda


Logotip de l'Ecobotiga La Fageda
L’ecobotiga la Fageda és un establiment situat a Mataró, que té dues línies de productes: una adreçada a llar i persona adulta, i l’altra centrada en nadons i mares. L’empresa destaca en el camp dels valors per ésser una botiga ecològica, ètica, sostenible i cooperadora.

Abans d’introduir algun producte en la seva oferta, a l’ecobotiga la Fageda es tenen en compte criteris d’RSE, com ara l’origen, el valor social, etc. Han posat en funcionament la iniciativa ‘Circuit de Productes’, que pretén afavorir i canalitzar el reciclatge i la reutilització dels productes. Alhora, tota la reforma o restauració es fa amb materials ecològics i reciclables.

Serrat Agrocuina


Marca mmercè dels productes cuinats que elabora Serrat Agrocuina
Serrat Agrocuina és una empresa situada a la Vall d’en Bas, que es dedica a l’elaboració de productes cuinats de venta al major i al detall sota la marca mmercè. La seva bona pràctica en RSE es basa en la sostenibilitat aplicada als aspectes ambientals, però també econòmics, i a la salut i seguretat del producte i de l’activitat laboral. L’empresa disposa d’un sistema integrat de gestió que incorpora diferents normes, assegurant el compliment de la qualitat i manteniment, la seguretat alimentària, la prevenció de riscos laborals i la gestió ambiental. Incorporen mesures de conciliació de la vida personal i laboral, i té un compromís de revitalització de l’activitat agrícola i foment del potencial turístic del territori.

Notícia a Expansión: Agrocuina Mercè da alas a la Vall d’en Bas
Notícia a Jornal.cat: Agrocuina Mercè, un servei de càtering que marca tendències
Youtube: Menja'm en 20 segons



Complementem la fitxa amb aquesta altra fitxa del Pla Estratègic:




3.43. SERRAT AGROCUINA VALL BAS S.L.L.
“UN PROJECTE EMPRESARIAL SOSTENIBLE EN UN ENTORN RURAL”

Activitat
SERRAT AGROCUINA VALL BAS és una empresa familiar ubicada a Joanetes (La Garrotxa), dedicada a la venda directa de productes de la terra i l’elaboració i venda de plats precuinats, seguint la cuina tradicional.

Origen
L’origen de l’empresa es troba a una botiga de plats precuinats que va obrir la família Serrat a Olot l’any 1989. Uns anys més tard, decideixen ampliar el projecte inicial, arran de la bona acollida que tenien els productes que elaboraven i venien en la seva botiga. Aquesta nova iniciativa empresarial es localitza al poble de Joanetes, d’on prové la família i utilitza les marques “menja’m” i “mercè”, que és el nom de la mare del gerent, Josep Mª Serrat. La creació de l’empresa es comença a forjar en el 2005 i un any més tard, el 2006, es constitueix com a societat limitada laboral.

Evolució
Els anys 2006 i 2007 s’impliquen tres persones en el negoci integrants de la família Serrat. El 2008 incorporen una treballadora que realitza una jornada de 2 hores diàries i el 2009 se suma una treballadora a mitja jornada. Pel que fa a la facturació, el segon any d’activitat, SERRAT AGROCUINA VALL BAS genera unes vendes de gairebé 70.000 euros. El 2008 dobla la seva facturació respecte l’any anterior i el 2009 augmenta els seus ingressos un 15% respecte el 2008. Per al 2010 es preveuen unes vendes per valor de 180.000 euros.

La meitat de la facturació prové de les vendes que es realitzen a través de la botiga d’Olot, propietat de la família, i de la venda directa realitzada en l’explotació. La resta dels ingressos prové de la distribució a altres botigues i supermercats, de càterings per a banquets (aniversaris, jornades tècniques, etc) i serveis puntuals a escoles. Subministren a clients de La Garrotxa, Osona, el Gironès i el Barcelonès. Ocupen una superfície construïda de 300 metres quadrats i dues hectàrees de conreu d’hortalisses.

Cas d’èxit i factors explicatius
La família Serrat ha creat un projecte empresarial en un entorn rural, aplicant criteris d’excel·lència i sostenibilitat econòmica i mediambiental. El disseny de la iniciativa se sustenta en la llarga trajectòria pagesa de la família i en l’experiència de més de vint anys en el segment del petit comerç. El projecte ha comptat amb el suport econòmic familiar i la dedicació dels integrants més joves. D’altra banda, per a la seva creació va comptar amb una subvenció i durant el seu desenvolupament ha rebut també finançament de l’ICO.

L’empresa treballa amb productes que procedeixen de la seva masia, Can Serrat, o bé d’explotacions properes. D’aquesta manera, es pretén impulsar els negocis locals de la Vall d’en Bas i així revitalitzar l’entorn rural on es troben, i a la vegada contribuir a estimular les activitats turístiques rurals, cada vegada més importants, tant a nivell local com comarcal.

AGROCUINA VALL BAS basa el seu negoci en la qualitat de matèries primeres i productes elaborats. Cal remarcar l’aposta realitzada pels productes ecològics propis de la zona. Amb aquest objectiu, per exemple, el 2008 l’empresa va posar en marxa una plantació pilot de quatre varietats de tomàquets autòctons (pera, cor de bou, mallorquina i pebrot). Com a resultat, el 2009 la totalitat del consum de tomàquets de l’empresa prové d’aquests quatre tipus cultivats a l’explotació familiar.

A més la companyia ofereix als seus clients informació detallada sobre l’origen i evolució de les matèries i productes que formen part dels seus plats elaborats. A través de les etiquetes, els clients poden conèixer des del nom de l’explotació d’on provenen els ingredients dels plats, fins a la temperatura a la quan van ser transportats fins l’obrador. Amb aquest objectiu, l'empresa disposa d'un programa informàtic que conté les fitxes dels productes, proveïdors, traçabilitat i situació dels estocs, que en tot moment permet controlar el procés productiu mitjançant un codi de barres.

El compromís de l’empresa amb la qualitat dels productes i amb la conservació del medi ambient ha comportat la implantació d’un sistema de gestió integral que assegura l’acompliment de les normes de gestió de la qualitat (segons la ISO 9001), la seguretat alimentària (ISO 22000), la prevenció de riscos laborals (OSHAS 18000) i la gestió ambiental (ISO 14001). Tanmateix, el sistema no s'ha certificat pel cost econòmic que comporta aquest procés.

Per assegurar la sostenibilitat del procés productiu, també s’ha instal·lat un sistema de cogeneració, amb el qual aprofiten els gasos calents excedents del sistema de refrigeració per obtenir aigua calenta i fer els desglassos. Pel que fa al control de residus, s'ha contractat una empresa especialitzada per a la recollida periòdica de l'oli produït en l'activitat. Dels residus orgànics se’n fa compostatge en una planta domèstica i s’utilitza com adob orgànic per als camps de la propietat. Se separen els embalatges en funció de la seva naturalesa, bàsicament plàstic i cartró, per tal de transportar-los de forma periòdica a la deixalleria o als contenidors de recollida selectiva més propers. També es realitzen altres actuacions, com el control del consum d’aigua, energia elèctrica i del gas, i no s’utilitza cap material que tingui polixpandit, ja que no és reciclable.

Perspectives futures
L’equip que integra SERRAT AGROCUINA VALL BAS continuarà treballant en el futur per la seva consolidació i creixement. Aquest es basarà en la qualitat dels productes i en el desenvolupament sostenible en el seu entorn local i comarcal.

Amb aquest objectiu l'empresa està treballant en diversos fronts:
�� La posada en marxa d’una web a través de la qual el client podrà consultar en qualsevol moment la traçabilitat del producte que ha adquirit (www.menjam.cat).
�� L'establiment d’acords de col·laboració amb els agents de la zona que intervenen en el turisme sostenible i l’agricultura i ramaderia ecològica, i així incrementar progressivament les primeres matèries procedents d’aquest tipus d’agricultura en la seva producció de plats precuinats.
�� L’obertura d’una botiga que donarà sortida també a aliments tradicionals de la Garrotxa
�� Incrementar les actuacions en altres comarques. En aquest sentit, l'empresa valora positivament que l’autovia Vic-Olot els permet arribar en poc temps i amb un cost no gaire elevat a d’altres territoris catalans.

SERRAT AGROCUINA VALL BAS també es planteja en un futur iniciar l’exportació a França. Amb aquest propòsit les seves marques “menja’m” i “mercè” estan registrades a nivell europeu.
Finalment, s’ha de destacar la importància que la direcció atorga a construir un model de gestió eficaç per assegurar la viabilitat futura del projecte. Així com la seva intenció d’apostar per la realització d’actuacions de formació continua de tots els socis i treballadors, en les quals es pretén prioritzar els continguts relacionats amb els riscos laborals, les normes de qualitat, les mesures mediambientals i l'estalvi energètic.


Factors de millora i l'Acord Estratègic

- Valoració positiva de l'autovia Vic - Olot en el marc dels seus plans futurs
Línia 8. Infraestructures estratègiques (impuls estratègic)
Bloc 4. Competitivitat empresarial
- Aposta per l'ús de les noves tecnologies de la informació. Eficiència energètica
Línia 15. Política energètica i de telecomunicacions
Bloc 5. Activitat econòmica i medi ambient
- Impuls de l'agricultura ecològica Línia 17. Lús racional i de qualitat dels recursos (impuls estratègic)
- Conservació del medi ambient Línia 18. Desenvolupament sostenible i canvi climàtic
Bloc 6. Qualitat de l'ocupació
- Impuls de l'activitat de la zona Línia 22. Model de competitivitat i contractació pública
Factors de millora Blocs i línies de l'Acord

Sweet centre


Logotip de Sweet Center
Sweet Centre disposa de dues botigues de llaminadures i detalls de casament a Mataró. L’empresa ha elaborat un codi ètic que formalitza els seus compromisos de responsabilitat social. Els criteris de venda inclouen el respecte a la diversitat, servint de manera adequada els diferents col·lectius per raons de salut, de gènere o religió.

A Sweet Centre duen a terme bones pràctiques ambientals en ecoeficiència, en origen dels productes i foment de la compra local, en relació amb la comunitat. També van realitzar una bona pràctica en referència al comportament cívic de la clientela al voltant de la neteja dels espais urbans.

Veure en versió html al web del Departament
Veure en pdf

Enllaç al Codi Ètic de Sweet Centre, elaborat amb posterioritat a la fitxa: www.collaboratio.net/mm/File/codietic_sweetcentre.pdf

Lleonart



Lleonart és una empresa de Terrassa, que es dedica a la venda de carns selectes des de fa més de mig segle. De les 5 botigues que té actualment, en 2 s’hi elaboren productes, mentre que en les altres 3 només s’envasen i es venen.
En l’àmbit de la RSE, Lleonart destaca per la gestió que realitza un equip humà composat per una setantena de persones: no només per crear un bon ambient de treball, sinó també per promoure la màxima conciliació entre la vida personal i professional, i tenir un sistema retributiu que fa tota justícia al temps treballat. A banda d’això, Lleonart ha demostrat amb els anys una ferma capacitat d’adaptació a les noves sensibilitats de la clientela.

Pavilober


Marca de Pavilober
PaviLober és una empresa del grup Lober dedicada a la venda de productes de bricolatge, manteniment i decoració de la llar, amb més de 30 botigues a Catalunya. Han formalitzat el compromís d’assumir els principis fonamentals de la responsabilitat social, en la gestió i l’estratègia de l’empresa, assegurant la qualitat, la gestió ambiental i la seguretat i salut dels treballadors en els diferents processos. L’estructuració de l’RSE permet l’empresa avaluar els proveïdors, disminuir el consum energètic o sistematitzar les col·laboracions amb la comunitat.

femcadena


Logotip de femcadena
FemCadena és un establiment ubicat a Tàrrega que aposta per un consum responsable. La seva proposta es basa en una cistella de la compra amb productes d’una qualitat en diferents línies: salut, sabor, ambiental i social i solidària. La traçabilitat és un valor fonamental i a cada article hi consta informació sobre l’origen, la producció i la distribució.
Dins de les possibilitats de subministrament, la seva relació es basa en la manca d’intermediaris, de manera que s’estableixi una relació justa i positiva, per totes dues parts i per a la clientela. L’establiment també incorpora criteris ambientals.

Casa Ametller


Logotip de Casa Ametller
Casa Ametller és una cadena comercial de distribució de productes hortofrutícules que, en gran mesura, provenen de producció pròpia. La seva filosofia innovadora es basa en una distribució sense intermediaris. La qualitat del seu producte es basa en la producció integrada, i la distribució amb temps mínims ha esdevingut la seva fortalesa i el seu avantatge competitiu. Un altre element fonamental de la seva filosofia és que els productes de casa nostra es destinen a la distribució local.
Més informació

PD:
28/06/2012 L'empresa d'alimentació Casa Ametller busca 100 treballadors per a les seves botigues. La companyia catalana, en plena expansió, es compromet que el 30% dels nous treballadors seran persones de més de 50 anys

25.2.10

Fundació Claror

La Fundació Claror és una entitat catalana privada sense ànim de lucre, nascuda el 1989, que promou l'esport, la salut, la cultura i el lleure per a tothom.

L'àmbit més important de la seva activitat és la gestió esportiva. Gestiona quatre instal•lacions esportives municipals a Barcelona, per concessió administrativa: l'Esportiu Claror, el Poliesportiu Sagrada Família, el Poliesportiu Marítim i el complex esportiu Can Caralleu (aquesta, junt a la Universitat Ramon Llull i el Centre Excursionista de Catalunya). Entre les quatre instal·lacions aglutina una massa social de més de 33.500 abonats i 75.000 clients, que la converteix en una de les entitats esportives amb major nombre d'abonats de Barcelona i Catalunya.

[continuar llegint fitxa pdf]


Aquesta fitxa ha estat realitzada per Josep Maria Canyelles (Responsabilitat Global) dins el projecte Barris Responsables.

Donaire · Solucions integrals per a la llar

Donaire és un establiment comercial dedicat a la protecció solar i la decoració tèxtil de la llar, concretament comercialitzant articles com cortines, persianes i tendals per a la llar. També s’ofereix el servei tècnic d’instal·lació, reparació i manteniment.

L’any passat van decidir fer una reforma de l’establiment per a posar-lo al dia. Al moment de dissenyar com havia de ser la nova botiga van voler tenir en compte altres aspectes a banda del disseny i la funcionalitat: van pensar que havien de tenir en compte el medi ambient i les persones amb dificultats d’accessibilitat.

[continuar llegint fitxa pdf]

Aquesta fitxa ha estat realitzada per Josep Maria Canyelles (Responsabilitat Global) dins el projecte Barris Responsables.

Escola de Música Accent

Accent • Escola de Música • Sagrada Família és un centre creat al setembre del 2006, emplaçat al barri que li dóna nom.

A l’origen de l’escola hi ha la inquietud per la manca de cap escola de música al barri i les conseqüències en la formació de la cultura musical.

[continuar llegint fitxa pdf]

Aquesta fitxa ha estat realitzada per Josep Maria Canyelles (Responsabilitat Global) dins el projecte Barris Responsables.

24.10.07

La Fageda: Inserció de persones amb disminucions en una organització productiva d’èxit comercial


Inserció de persones amb disminucions en una organització productiva d’èxit comercial

La Fageda neix l’any 1982, per iniciativa conjunta d’un grup de professionals de l’àmbit de la psiquiatria i de l’Hospital Psiquiàtric de Girona, davant la necessitat de cobrir un buit assistencial i acollir les persones amb discapacitat psíquica i malalties mentals de la comarca de la Garrotxa.

La Fageda ha engegat un procés de rehabilitació o reconstrucció de persones amb una estructura psicològica deteriorada, dependents, no valorats, no reconeguts... que mitjançant el seu treball recuperen l’autoestima, se senten útils, importants, reconeguts per la mirada de l’altre. Es tracta les persones amb tota la seva dignitat i no es parla de discapacitats o disminuïts, sinó de persones amb capacitats diferents. Valoren que la feina ha de complir les condicions següents: ésser real, ésser útil a la societat, i estar remunerada justament.

Les activitats productives donen feina a unes 120 persones, 70% de les quals pateixen discapacitat psíquica o malaltia mental crònica (en total més de 200 persones, comptant fundacions assistencials). Respecte a la comarca, han acabat amb el problema de la integració laboral: van començar amb 14 persones i ara ja tenen contractats tots els necessaris.

La planta de làctics, creada el 1993, elabora uns 30 milions d’unitats a l’any. Han esdevingut el tercer fabricant de iogurts de Catalunya. La granja té més de 500 vaques de raça frisona que produeixen una llet excepcional. El viver produeix més d’un milió de plançons a l’any per a reforestació i paisatgisme. Jardineria treballa per a una dotzena de municipis de la comarca i per al Parc Natural de la Zona Volcànica.

En els tallers de “laborteràpia” s’hi feien cendrers i altres objectes que s’anaven amuntegant ja que no tenien gaire utilitat per a ningú. Es feia necessària la creació d’una empresa, repte que no es podia desenvolupar en un medi hospitalari, motiu pel qual van decidir de posar en marxa un projecte independent que permetés crear llocs de treball reals.

Veure fitxa Bona Pràctica La Fageda (Aquesta fitxa ha estat elaborada per Josep Maria Canyelles per al projecte Ressort)

Grup Qualitat: nous valors per a la promoció i la gestió immobiliària


Nous valors per a la promoció i la gestió immobiliària

La filosofia inherent al propi model cooperatiu i a les persones que integren l’empresa els va portar d’una manera molt integrada i progressiva cap a la sensibilitat amb els diferents aspectes de la Responsabilitat Social, i en especial cap als aspectes ambientals. Avui la vinculació tant als valors corporatius i cooperatius com a la visió i a l’estratègia, converteixen la sostenibilitat en una opció plenament integrada a l’empresa. Projectes com L’Eixample de Mar, en un gran espai que ocupava Pirelli al centre de Vilanova i la Geltrú, els han permès desenvolupar a gran escala les seves propostes de sostenibilitat.

El Grup Qualitat es planteja ser el grup immobiliari de referència a Catalunya per resultats i responsabilitat social corporativa, treballant per la millora de la qualitat de vida dels seus clients amb una oferta immobiliària de màxima garantia.

Les seves construccions emeten menys CO2 a l’atmosfera en el procés de construcció ja sigui directament com de manera induïda, però a més també n’emetran menys al llarg de la vida de l’habitatge. L’impacte ambiental i urbanístic és menor, alhora que les condicions de qualitat de vida millor perquè també han incorporat criteris d’accessibilitat.

Veure fitxa Bones Pràctiques Grup Qualitat (Aquesta fitxa ha estat elaborada per Josep Maria Canyelles per al projecte Ressort)

KH Lloreda: comportament responsable amb els partprenents amb un Codi Ètic i un SIG


Comportament responsable amb les parts interessades a partir d’un Codi Ètic i el Sistema Integrat de Gestió

KH Lloreda disposa d’una política de Responsabilitat Social centrada en la millora contínua del seu sistema de gestió, cercant la satisfacció de totes les parts interessades, amb les quals interactua segons les pautes que marca el seu Codi Ètic.

A partir del 2001, KH Lloreda va definir la seva política ambiental i al 2004 va elaborar el Codi Ètic.

L'objectiu ha estat gestionar la Responsabilitat Social de l’empresa d’acord amb el propi Codi Ètic i en el marc del Sistema Integrat de Gestió. Fruit d'aquest procés l’empresa ha obtingut la certificació en Gestió Ètica i Socialment Responsable segons la Norma SGE21:2005, mentre que des de fa uns anys ha anat rebent l'ecoetiqueta de la Unió Europea per a bona part dels seus productes.

Veure fitxa Bona Pràctica KH Lloreda (Aquesta fitxa ha estat elaborada per Josep Maria Canyelles per al projecte Ressort)

23.10.07

Assessoria Mompart: conciliació vida laboral -vida personal en una petita assessoria local


Aquesta assessoria de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental), amb quatre treballadores, es va plantejar de flexibilitzar els horaris laborals per tal de millorar la conciliació vida laboral - vida personal de l'equip humà. Des de l'any 2001.

Com a resultats, el primer beneficiat és sens dubte l'equip humà, per la possibilitat de millorar la seva dimensió personal i la vida familiar. Però l'empresa també se'n beneficia molt directament com a conseqüència de la millor qualitat de vida de les persones, la major satisfacció laboral i la vinculació a l'empresa amb una implicació més forta.

El fet desencadenant fou la voluntat per part de la titular del negoci, en plantejar-se la necessitat d'atendre millor la seva filla petita. Tanmateix, la reflexió la va portar a no cercar una solució específica per al seu cas sinó a plantejar un nou model horari que permetés una millora de vida de tot l'equip, atenent a la circumstància afegida que sempre ha estat integrat plenament o majoritàriament per dones.
Veure fitxa Bona Pràctica Assessoria Mompart (Aquesta fitxa ha estat elaborada per Josep Maria Canyelles per al projecte Ressort)

23.7.07

Freqüencies: incorporar els valors UNESCO com a filosofia de l'escola de música


Es van plantejar com a repte ser una escola associada de la UNESCO, de cara a tenir un marc des d'on portar a terme l'estil educatiu i de compromís amb la comunitat que els fundadors volien promoure. Són Escola associada a la UNESCO des de l'any 2001.

Com a resultat destaquen que l'impacte més agraït és el clima humà, educatiu i organitzacional que genera. Es palpa en l'ambient un respecte per la diversitat cultural, pels orígens de les persones, per les llengües, per la reflexió, pels valors democràtics, una sensibilitat per allò que afecta la societat... Respecte als alumnes i el conjunt de la comunitat educativa, aconsegueixen treballar pels valors de la UNESCO a partir de la seva activitat musical, posant el seu gra de sorra en la construcció d'un món millor

El programa d'escoles UNESCO els va motivar pels continguts i perquè hi van veure l'oportunitat de treballar pels valors en què creuen, tot col·laborant amb una iniciativa amb altres organitzacions amb inquietuds comunes. Ser-ne els obliga a participar en actes, a establir uns objectius i unes metodologies, a elaborar una memòria anual. En el seu cas s'han associat a la categoria de Patrimoni immaterial, que és el que correspon a la seva activitat musical. A banda, el sentit de la Responsabilitat afecta integralment l'empresa i també pren forma en l'estil de direcció i en els temes laborals.

Veure fitxa Bona Pràctica Escola Freqüencies (Aquesta fitxa ha estat elaborada per Josep Maria Canyelles per al projecte Ressort)

27.2.07

Una iniciativa pionera a l'Alt Penedès

Iniciativa pionera i multilateral per a captar noves oportunitats

De les Empreses i Organitzacions responsables als Territoris Responsables

Des de la Fundació Pro Penedès hem col·laborat a desenvolupar millor algunes pràctiques com ara les d’inserció de treballadors de certs col·lectius.

Tanmateix, l’amplitud que el concepte d’RSE agafa i el sentit tan profundament estratègic que algunes empreses li estan atorgant fa que sigui bo observar i entendre les tendències.

Volem proposar a les empreses del territori parlar-ne obertament i valorar com es pot aprofundir en el sentit estratègic de l’RSE. Amb aquest motiu ens agradarà que puguem compartir un seminari de treball el dilluns 12 de març.

Aquest Seminari és una experiència pilot que es fa a Catalunya per mitjà de la Fundació Pro Penedès, i la col·laboració de l’Associació per a les Nacions Unides, la Diputació de Barcelona i Responsabilitat Global.

Hem elaborat unes fitxes a partir d’una mostra reduïda d’algunes empreses de l’Alt Penedès que fa temps que han incorporat pràctiques interessants en aquest sentit. És una primera relació en absolut exhaustiva que podeu trobar tot seguit. Prèviament també hem promogut una jornada amb els Ajuntaments de la comarca sobre el sentit que les empreses estan donant a l’RSE.

Cafès Novell: cap al cafè 100% responsable i amb màxima qualitat

Fruit d'una decisió netament empresarial, aquesta empresa familiar va voler incorporar el cafè responsable amb l'aspiració que tots els seus productes acabessin sent certificats. Els passos, però, s'han anat fent de manera progressiva quan s'han complert un seguit de condicions de manera que no es veiessin afectades la qualitat ni el preu per al consumidor.

Aquesta línia es va iniciar al 1999 tot i que formalment el pas més rellevant es dóna a l’octubre del 2004 amb la certificació UTZ KAPEH i planteja un desenvolupament progressiu fins arribar al 100% del cafè certificat en 10-15 anys.

L'objectiu és augmentar progressivament el percentatge de cafè responsable dins el conjunt de les vendes sense afectar el preu ni la qualitat, millorant la confiança i la satisfacció de la clientela i obtenint el benefici d’un posicionament estratègic i singular.

- Les pràctiques que estan desenvolupant, i les vinculen clarament al model de negoci i a la seva estratègia empresarial.

- No voldrien que se'ls associés a una acció de bona fe o caritativa: ja els està bé fer una acció positiva per a la societat però pretenen que aquesta sigui un valor afegit, no l’atribut central del seu producte, el qual ha de ser per damunt de tot la qualitat.

- La comunicació de l’RSE no ha estat remarcable. Hi ha hagut una voluntat d’evitar ser valorats pel factor solidari pel fet que podia alterar el seu posicionament basat en la qualitat del producte.

- El llançament del nou producte “Filosofia Q” incorpora una línia comunicativa de màrqueting que incorpora valors d’RSE.

Veure fitxa completa (Aquesta fitxa ha estat elaborada per Josep Maria Canyelles per al projecte Ressort)

UVIPE - Unió Vinícola del Penedès: el Penedès ha de guanyar imatge com a territori enoturístic

Percepció de l’RSE
- El concepte d’RSE és prou novedós en el nostre entorn i no hi ha un plantejament global, ni com a UVIPE ni en el conjunt de les empreses que integren el sector.
- Fins ara responia més a filantropia que a estratègia.
- Exemple de les millores en l’impacte visual: soterrament de les grans tines metàl·liques. Són inversions que van lligades al benefici del sector, ja que el Penedès ha de guanyar imatge com a territori turístic, enoturístic.
- Es pot produir un efecte d’arrossegament a partir dels que ja fan pràctiques d’RSE. I en un nivell més territorial i sectorial, pot ser interessant aprofundir en la reflexió sobre el desenvolupament de conceptes com els Territoris socialment Responsables.
- Segurament als més petits són als que més els importa la marca del territori, mentre que els grans ja tenen marca pròpia.

Aviat podreu veure la fitxa sencera aquí

Filtres Anoia: compromís ambiental i transparència

Model d’empresa
- Destaca que no reparteixen dividends perquè tot es reinverteix per a fer millor l’empresa.
- Quan encara no hi havia tantes normatives ambientals, ja es van avançar en les mesures de control i millora ja que no tenia cap sentit que l’aigua bruta es barregés amb l’aigua que baixava neta pel riu. A banda, era evident que tard o d’hora els acabarien obligant, amb la qual cosa una opció que d’entrada venia marcada per uns valors acabaria sent un avantatge competitiu.

Pràctiques laborals
- Respecte a la plantilla tenen una política de flexibilitat i bon tracte.
- Pràctica molt especial: durant les vacances escolars contracten tots els fills i filles de treballadors que vulguin i amb el mateix sou que les altres persones de la plantilla.


Qualitat i desenvolupament
- Compromís amb la qualitat total (ISO 9001)
- Respecte pel medi ambient (ISO 14001). Sistema totalment tancat on les aigües es reciclen en un 100% per a tornar a entrar de nou en el procés de producció.
-Respecte per la salut de les persones

Comunicació i transparència
- Les seves pràctiques d’RSE no són conegudes. No interès per comunicar-ho. Ho fan perquè volen que sigui l’estil de l’empresa i que tothom s’hi trobi còmode.
- Es mostren de manera transparent, ja sigui amb l’administració com amb qui els vulgui conèixer. La seva empresa està oberta a visites escolars. Han acceptat inspeccions voluntàries.
Veure la fitxa de Bona Pràctica Filtres Anoia (Aquesta fitxa ha estat elaborada per Josep Maria Canyelles per al projecte Ressort)