Respon.cat reconeix vint pimes per bones pràctiques de Responsabilitat Social

• Respon.cat ha volgut mostrar que les pimes també gestionen la responsabilitat social amb un gran sentit de compromís cap a la societat
• Les pimes que van començar a gestionar la responsabilitat social segueixen fent-ho de manera molt majoritària. L’efecte de la crisi ha estat limitat en la gestió de la Responsabilitat Social en aquelles empreses que tenien un compromís fort.
• Durant l’acte es va anunciar la convocatòria d’uns Premis d’RSE i el llançament d’un nou programa RSE.Pime.

Barcelona, 16 de desembre de 2014

Amb aquesta iniciativa s’ha volgut reconèixer el paper actiu i compromès que porten a terme les empreses petites i mitjanes en matèria de responsabilitat social. Les vint empreses recullen una gran diversitat, de sectors, de territori, de dimensions, de propietat, o d’antiguitat. De cada empresa s’ha elaborat una fitxa, i tota la publicació es pot consultar al web de Respon.cat. Les empreses reconegudes són: Agromillora, Apropa Cultura (L’Auditori), ARP Catalonia, Fundació Ave Maria, Hotel Can Borrell, Coral Transports & Stocks, Granel, Hidrocolor, Isidro Torras, Raspalls tècnics, Restaurant La Cucanya, Pastisseria Artesana La Granja, Llagurt, MónNatura Pirineus (Fundació Catalunya – La Pedrera), Montajes Rosec, Poltank, René + que electrodomèstics, Escola Sant Gervasi, Serrat Agrocuina, Taxis Igualada, i Vallformosa.

Empreses reconegudes en l’acte per Bones Pràctiques de Responsabilitat Social

Ahir es va desmentir el tòpic que la Responsabilitat Social és sobretot una matèria de les empreses de grans dimensions. Vint pimes de tot Catalunya van rebre el reconeixement per les seves bones pràctiques d’RSE, en un acte que va tenir lloc al Saló Daurat de la Casa Llotja de Mar presidit pel conseller d’Empresa i Ocupació Felip Puig i el president del Consell de Cambres de Catalunya, Miquel Valls.

Empreses i organitzacions reconegudes a l’acte del 15 de desembre de 2014

Accés a la publicació amb les fitxes

Casa Ametller

Casa Ametller és una cadena comercial de distribució de productes hortofrutícules que, en gran mesura, provenen de producció pròpia. La seva filosofia innovadora es basa en una distribució sense intermediaris. La qualitat del seu producte es basa en la producció integrada, i la distribució amb temps mínims ha esdevingut la seva fortalesa i el seu avantatge competitiu. Un altre element fonamental de la seva filosofia és que els productes de casa nostra es destinen a la distribució local.

Més informació

PD:
28/06/2012 L'empresa d'alimentació Casa Ametller busca 100 treballadors per a les seves botigues. La companyia catalana, en plena expansió, es compromet que el 30% dels nous treballadors seran persones de més de 50 anys

Una iniciativa pionera a l'Alt Penedès

Iniciativa pionera i multilateral per a captar noves oportunitats

De les Empreses i Organitzacions responsables als Territoris Responsables

Des de la Fundació Pro Penedès hem col·laborat a desenvolupar millor algunes pràctiques com ara les d’inserció de treballadors de certs col·lectius.

Tanmateix, l’amplitud que el concepte d’RSE agafa i el sentit tan profundament estratègic que algunes empreses li estan atorgant fa que sigui bo observar i entendre les tendències.

Volem proposar a les empreses del territori parlar-ne obertament i valorar com es pot aprofundir en el sentit estratègic de l’RSE. Amb aquest motiu ens agradarà que puguem compartir un seminari de treball el dilluns 12 de març.

Aquest Seminari és una experiència pilot que es fa a Catalunya per mitjà de la Fundació Pro Penedès, i la col·laboració de l’Associació per a les Nacions Unides, la Diputació de Barcelona i Responsabilitat Global.

Hem elaborat unes fitxes a partir d’una mostra reduïda d’algunes empreses de l’Alt Penedès que fa temps que han incorporat pràctiques interessants en aquest sentit. És una primera relació en absolut exhaustiva que podeu trobar tot seguit. Prèviament també hem promogut una jornada amb els Ajuntaments de la comarca sobre el sentit que les empreses estan donant a l’RSE.

Cafès Novell: cap al cafè 100% responsable i amb màxima qualitat

Fruit d'una decisió netament empresarial, aquesta empresa familiar va voler incorporar el cafè responsable amb l'aspiració que tots els seus productes acabessin sent certificats. Els passos, però, s'han anat fent de manera progressiva quan s'han complert un seguit de condicions de manera que no es veiessin afectades la qualitat ni el preu per al consumidor.

Aquesta línia es va iniciar al 1999 tot i que formalment el pas més rellevant es dóna a l’octubre del 2004 amb la certificació UTZ KAPEH i planteja un desenvolupament progressiu fins arribar al 100% del cafè certificat en 10-15 anys.

L'objectiu és augmentar progressivament el percentatge de cafè responsable dins el conjunt de les vendes sense afectar el preu ni la qualitat, millorant la confiança i la satisfacció de la clientela i obtenint el benefici d’un posicionament estratègic i singular.

- Les pràctiques que estan desenvolupant, i les vinculen clarament al model de negoci i a la seva estratègia empresarial.

- No voldrien que se'ls associés a una acció de bona fe o caritativa: ja els està bé fer una acció positiva per a la societat però pretenen que aquesta sigui un valor afegit, no l’atribut central del seu producte, el qual ha de ser per damunt de tot la qualitat.

- La comunicació de l’RSE no ha estat remarcable. Hi ha hagut una voluntat d’evitar ser valorats pel factor solidari pel fet que podia alterar el seu posicionament basat en la qualitat del producte.

- El llançament del nou producte “Filosofia Q” incorpora una línia comunicativa de màrqueting que incorpora valors d’RSE.

Veure fitxa completa (Aquesta fitxa ha estat elaborada per Josep Maria Canyelles per al projecte Ressort)

UVIPE - Unió Vinícola del Penedès: el Penedès ha de guanyar imatge com a territori enoturístic

Percepció de l’RSE
- El concepte d’RSE és prou novedós en el nostre entorn i no hi ha un plantejament global, ni com a UVIPE ni en el conjunt de les empreses que integren el sector.
- Fins ara responia més a filantropia que a estratègia.
- Exemple de les millores en l’impacte visual: soterrament de les grans tines metàl·liques. Són inversions que van lligades al benefici del sector, ja que el Penedès ha de guanyar imatge com a territori turístic, enoturístic.
- Es pot produir un efecte d’arrossegament a partir dels que ja fan pràctiques d’RSE. I en un nivell més territorial i sectorial, pot ser interessant aprofundir en la reflexió sobre el desenvolupament de conceptes com els Territoris socialment Responsables.
- Segurament als més petits són als que més els importa la marca del territori, mentre que els grans ja tenen marca pròpia.

Aviat podreu veure la fitxa sencera aquí

Filtres Anoia: compromís ambiental i transparència

Model d’empresa
- Destaca que no reparteixen dividends perquè tot es reinverteix per a fer millor l’empresa.
- Quan encara no hi havia tantes normatives ambientals, ja es van avançar en les mesures de control i millora ja que no tenia cap sentit que l’aigua bruta es barregés amb l’aigua que baixava neta pel riu. A banda, era evident que tard o d’hora els acabarien obligant, amb la qual cosa una opció que d’entrada venia marcada per uns valors acabaria sent un avantatge competitiu.

Pràctiques laborals
- Respecte a la plantilla tenen una política de flexibilitat i bon tracte.
- Pràctica molt especial: durant les vacances escolars contracten tots els fills i filles de treballadors que vulguin i amb el mateix sou que les altres persones de la plantilla.

Qualitat i desenvolupament
- Compromís amb la qualitat total (ISO 9001)
- Respecte pel medi ambient (ISO 14001). Sistema totalment tancat on les aigües es reciclen en un 100% per a tornar a entrar de nou en el procés de producció.
-Respecte per la salut de les persones

Comunicació i transparència
- Les seves pràctiques d’RSE no són conegudes. No interès per comunicar-ho. Ho fan perquè volen que sigui l’estil de l’empresa i que tothom s’hi trobi còmode.
- Es mostren de manera transparent, ja sigui amb l’administració com amb qui els vulgui conèixer. La seva empresa està oberta a visites escolars. Han acceptat inspeccions voluntàries.

Veure la fitxa de Bona Pràctica Filtres Anoia (Aquesta fitxa ha estat elaborada per Josep Maria Canyelles per al projecte Ressort)

ADEG · Ass.d'Empresaris Garraf·Alt Penedès·Baix Penedès: coherència

- Filosofia de l'ADEG destaca compromís amb entorn social i econòmic: entén com a prioritari el progrés del territori, en tant que beneficia el conjunt de la ciutadania i entitats que hi conviuen i garanteix el futur de les activitats que s'hi desenvolupen.

- Compromís amb el territori porta ADEG a defensar el teixit empresarial i el seu desenvolupament, alhora que ha promogut un aprofundiment en el sentit de RSE, emfasitzant les apostes per la qualitat i la innovació al costat de la implicació en la comunitat i la inclusió social.

- Sentit de la coherència: no sols promouen la qualitat o l’RSE sinó que progressivament han anat certificant-s’hi entenent que aquesta la millor manera que comunicar-ne la importància a les empreses associades i alhora tenir un major proximitat a les eines i als recursos per a poder assessorar-les amb major coneixement de causa.


Compromisos socials
·L’ADEG va posar en marxa un apartat al web sobre Mobbing
·Adhesió al Manifest per promoure l'empresa inclusiva
·Projecte Timol per treballar per la inserció de les persones discapacitades al món laboral
·2006: ADEG dedica l’any temàtic a l’RSE
·Decàleg de l'Ètica Empresarial
·Certificats en la norma SA8000

Podeu veure la fitxa completa

Cartronatges del Penedès: anticipar-se a la legislació

Comunicació
-Política de respecte a totes les lleis, i fins i tot han volgut anar més enllà, però mai n’han volgut fer bandera.
- No han comunicat les seves bones pràctiques de responsabilitat ni tampoc les inversions que han fet i que han permès que l’empresa continuï sent competitiva.

Impacte ambiental
- Inversió 100 Mpta per a cobrir totalment la màquina de producció (única a l’estat i de les poques a Europa). Permet minimitzar el soroll, l’escalfor i les partícules en suspensió.
- Fan servir midó. Abans l’aigua de la neteja anava a la llera del riu. Van construir una depuradora biològica.

Prevenció
- La nova fàbrica va ser construïda al 1999, i no hi havia una normativa específica respecte als incendis. Van consultar quina era la normativa europea més exigent. Les inspeccions no els poden fer cap mena de requeriment.

Integració
- Tenen contractades persones amb disminucions. Satisfets de com aquest servei es presta a la comarca. D’altra banda “el compromís amb les persones amb dificultat és clar i si cal estar-s’hi un mes ensenyant-los es fa”.

Comunitat
- Algunes pràctiques d’esponsorització esportiva, festiva i social.
- Reconeixen que sovint han estat molt tancats dins les parets de l’empresa i que no volen sentir-se com un bolet enmig de territori. Intenció d’incrementar el diàleg amb l’entorn, vies d’implicació en el territori.
- Saben que cada cop més a les empreses calen persones motivades i que la bona relació de l’empresa amb la comunitat és una manera que la gent se senti més propera a l’empresa.

Properament podreu veure la fitxa sencera

Unió Empresarial del Penedès: compromís

Compromís empresarial

- Compromís en fomentar el progrés d’un major sentit de responsabilitat davant la societat. Per això, formen part d’iniciatives com Inserim.
- A través de la Federació ECOM i amb la col·laboració de la Fundació Pro Penedès, ofereixen la gestió dels serveis derivats de la contractació de persones amb discapacitat física (bonificacions, borsa de treball, assessorament...).
- Per mitjà de la Fundació Mas Albornar, ofereixen informació sobre la contractació de persones amb disminucions psíquiques.
- Regularment organitzen activitats formatives o de sensibilització sobre matèries que afecten l’RSE

Podeu veure la fitxa completa

Codorniu: conciliació i prevenció

Conciliar la vida laboral i familiar
- Al 1994 van optar per fer un horari continuat que els permetés dedicar temps a altres activitats socials i familiars.
- Van ser pioners. Actualment han descobert que aquesta pràctica es diu ‘conciliació’ i que forma part de l’RSE.

Resultats obtinguts:
- Per a la plantilla: possibilitat de disposar de més temps per a les seves activitats particulars (familiars, socials, lleure...).
- Per a l’empresa: millor clima laboral i satisfacció de la plantilla, flexibilitat i capacitat de trobar solucions pactades.
- Per a la societat: experiència i exemplaritat en una matèria que recentment s’ha acceptat que té un gran impacte en la societat.

Reduir l’accidentabilitat
- Des de la mútua els van fer notar que l’índex de sinistralitat era elevat (60 accidents a l’any) però semblava que en sector era inevitable una certa accidentalitat.
- Però van començar a introduir millores.
- A més, s’acostaven les directives europees i calia ser especialment proactiu.
- Tot i així, no fou fàcil perquè sovint hi havia poca predisposició.

Resultats obtinguts:
- Impacte laboral: de 60 accidents (1984) a una mitjana de 7
- Organització: quan van arribar les normatives, l’empresa ja complia bàsicament els requeriments.

Properament podreu veure la fitxa

Brose: l’RSE com un catalitzador en la gestió del canvi

L’element central de gestió responsable a l’empresa és el Codi Ètic. Un dels seus principals proveïdors els exigeix un compromís de responsabilitat social.

Conciliació: primer va ser vist com un problema afegit per a quadrar torns. Després es va apreciar que suposava un avantatge,

A totes les empreses els cal fer un esforç per alinear els càrrecs intermitjos amb aquest nou estil. Valoren l’oportunitat que els pot aportar l’RSE com un catalitzador en la gestió del canvi.

Visió Estratègica: l’RSE és important per a l’empresa. Però la principal motivació és continuar estant en el mercat.

Territori: Pressupost anual per a col·laboracions en mecenatge; Programa Inserim, que promou la inserció laboral de persones amb discapacitats;

El principal valor que poden aportar al territori és ser una empresa que es dirigeixi bé, que tingui una bona direcció de les persones, tenir uns equips humans motivats.

Albet i Noya: filosofia de relació amb el territori i amb els proveïdors

Més enllà del producte ecològic, hi ha tota una filosofia de relació amb el territori i amb els proveïdors.


Vinificació ecològica: La normativa ecològica limita l’ús del sulfurós. Per tant, treballen amb un nivell d'higiene molt per sobre la d'un celler convencional.

Qualitat: Malgrat la singularitat que els dóna el segell ecològic, no s’hi poden repenjar, ja que cal fer un esforç constant per a millorar la qualitat i això vol dir esforçar-se.

Relació amb els proveïdors: Creuen que són els que estan pagant millor els pagesos, i la prova és que tots estan contents malgrat el grau d’exigència que els plantegen. De fet, pagar bé és una manera de garantir que la qualitat és l’òptima i que el compromís dels pagesos amb el producte és constant.

Clima positiu a l’organització i al territori: No pots viure satisfactòriament en un entorn on tothom està malament, i que no els estar en una empresa amb mal clima o amb persones que malvisquin, o formar part d’una comarca amb mal rotllo constant ja que es perden energies importants.

Altres proveïdors: En algun país es demana que la cola de l’etiqueta pugui desprendre’s amb aigua. Malgrat que aquí no es demani, això els ha portat a generalitzar aquesta pràctica.

ALCOA: compromís amb el territori proper

ALCOA és una empresa multinacional amb una planta a Sant Cugat Sesgarrigues on bàsicament fabriquen taps de plàstic per a ampolles de refrescos.

Disposen a nivell mundial d'una Fundació que concedeix subvencions a entitats sense ànim de lucre procedents dels beneficis empresarials.

La Fundació Alcoa actua en 5 àrees d'Excel·lència:

- Conservació i sostenibilitat del medi ambient
- Educació global i inserció laboral
- Desenvolupament i enfortiment del voluntariat
- Salut i seguretat d'infants i famílies

Trobareu més informació a www.alcoa.com/community
Aviat podreu consultar la fitxa aquí.

Xocolates Simón Coll: un projecte per a millorar la qualitat en origen

Tenen un projecte en marxa per a fer plantacions a l’Equador. L’oportunitat els va venir de la mà d’un immigrant equatorià resident a Catalunya.

El problema que han pogut observar que tenen en aquelles plantacions és de deixadesa: n’estan obtenint uns sis quintals per hectàrea quan amb una mínima cura i podes se’n podrien extreure tres vegades més, i fins i tot, aplicant-s’hi bé es podria arribar a uns 50 quintals.

Les motivacions són diverses, però sobretot prima l’oportunitat de millorar la qualitat arribant a l’origen, alhora que s’està ajudant la gent d’allà a desenvolupar-se.