Bones Pràctiques RSE

Altarriba

2010-10-31T02:26:00.003+02:00

Altarriba

Forn de pa Altarriba és una empresa dedicada a la fabricació i distribució de productes derivats de la farina, amb sis fleques a la comarca d’Osona, que assumeix de forma notable el compromís de sostenibilitat ambiental i de seguretat i salut laboral.
L’empresa minimitza l’impacte ambiental amb una correcta gestió dels residus i amb el consum d’aigua i energia eficient. Garanteix unes condicions òptimes de treball, assegurant la igualtat d’oportunitats, la no-discriminació, la conciliació de la vida familiar i laboral, i la contractació indefinida. Des d’un punt de vista de l’impacte econòmic, disposen d’una política de compra local.

Més informació

Moltacte

2010-10-31T02:25:00.006+02:00

Moltacte Outlets és la primera cadena d’outlets de roba i complements multimarca, un projecte que es caracteritza per les oportunitats laborals que genera en donar feina de qualitat a persones amb dificultat d’inserció sociolaboral per raó dels seus trastorns mentals.

Amb dos establiments a Manresa, Moltacte és un projecte que respon a la confluència de dues iniciatives: les empreses tèxtils i els espais socials d’acolliment d’aquest col·lectiu. Un dels punts forts del projecte ha estat el diàleg amb els grups d’interès i la creació d’aliances estratègiques.

Més informació

Bon Preu

2010-10-31T02:25:00.005+02:00

El grup Bon Preu és una empresa catalana de distribució comercial amb diferents insígnies. La responsabilitat social conforma un enfocament estratègic transversal a tota l’empresa: aspectes laborals, ambientals, socials, culturals i econòmics. Més que un conjunt de bones pràctiques, l’RSE és una manera d’entendre l’empresa, impregnant a fons la filosofia corporativa.
El grup dóna gran importància al diàleg amb els grups d’interès, incorporant els valors de la ciutadania en la cadena de proveïment. Han estat pioners en moltes iniciatives, com ara els productes ecològics o en facilitar que es pugui fer una compra dels productes quotidians en la llengua del país.

Més informació

PD: la cadena de supermercats Bon Preu, dins de la línia que porta des de fa uns anys, se segueix implicant en disminuir els impactes sobre el medi ambient. Enguany tenen una campanya per deixar d’utilitzar el porexpan. El porexpan és el material de les típiques safates blanques dels productes frescos envasats, i és un producte no biodegradable que es calcula que, si el llencéssim, en 1.000 anys el podríem trobar igual. Es podria reciclar, però cal separar-lo de qualsevol altre material i resulta massa car i complicat. En canvi, si ens fixem en els supermercats veurem que és un material molt utilitzat. Per això, sembla increïble que una empresa d’aquestes característiques s’atreveixi a fer front a l’omnipresent porexpan. Per a aquesta campanya, a més, l’empresa col·labora amb la Fundació per a la Prevenció de Residus i l’Agència de Residus de Catalunya. Font: http://bloc.xarxanet.org/2011/03/qui-ho-hauria-dit-les-empreses-i-les.html

Probike

2010-10-31T02:23:00.004+02:00

Probike és un establiment barceloní centrat en el món de la bicicleta. Disposa d’un estil particular de fer negoci, a partir d’un compromís amb els valors socials i ambientals, que impliquen la incorporació de bones pràctiques en l’àmbit del reciclatge, la comunicació de valors ecològics a la clientela, el disseny de la botiga, l’accessibilitat o l’ecoeficiència. La relació i les col·laboracions amb tots els grups d’interès són profundes i constants.

L’empresa selecciona com a col·laboradors aquelles persones que comparteixen uns valors de respecte per la natura, com es reflecteix en el seu manual d’acollida, amb l’interès de tenir una plantilla formada per persones implicades, que sàpiguen treballar en equip i que visquin la feina amb il·lusió.

Més informació

web: www.probike.cat

Amb motiu d'un reportatge a TVE, oferim una ampliació d'una col·laboració que s'indica dins la fitxa:

Probike col·labora amb la Fundació Èxit, una plataforma del barri del Raval de Barcelona que s’interessa per la situació social i laboral de joves provinents del fracàs escolar. Integrada per les entitats més representatives en el treball social i per un sector d'empresaris sensibilitzats per aquesta problemàtica, la Fundació Èxit va néixer amb l'objectiu de possibilitar la inserció sociolaboral de joves, d’entre 16 i 18 anys, que viuen en situació de risc d'exclusió social i no han aconseguit integrar-se en el camp acadèmic o laboral. La col·laboració de Probike amb aquesta entitat es basa a donar suport a un taller que fan al Raval.

La col·laboració de Probike amb la Fundació Èxit va començar fa 4 anys quan van ajudar-los a muntar un taller de bicicletes al barri del Raval. Treballadors de Probike van anar al centre, van conèixer als joves i a partir d'aquesta visita es van animar a ajudar-los a muntar un taller de reparació de bicicletes amb totes les eines i infraestructura que estan utilitzant ells en el seu dia a dia, de manera que els joves que des d'Èxit formen surtin preparats per entrar al mercat laboral. Encara avui voluntaris de l'empresa passen pel centre de forma periòdica per portar-los bicis i noves eines que van necessitant per a mantenir el taller ben equipat.

Aquest taller no només serveix per a formar els joves tècnicament, també han realitzat ja dues col·laboracions amb ONGs de cooperació en què les bicicletes que reparen després són enviades a l'Àfrica, cosa que permet treballar també l'educació en valors. Podeu conèixer més en detall aquest projecte en el reportatge que els van fer el mes passat en el programa para todos la 2: www.rtve.es/mediateca/videos/20101006/fundacion-exit/895301.shtml

Supermercats Pujol

2010-10-31T02:22:00.003+02:00

Supsa Supermercats Pujol, SL, és una cadena de productes d’alimentació, amb uns valors corporatius que afirmen el compromís amb els drets dels clients, amb la qualitat del producte i amb el món en què vivim. És una empresa molt vinculada al territori, fet que ha propiciat algunes pràctiques d’RSE en relació amb la comunitat, de respecte al medi ambient o de foment dels productes locals.

Supermercats Pujol disposa d’un compromís per donar suport als productors i pagesos locals. Sempre que és possible, s’hi ven fruita i verdura de producció integrada, que és un mètode de producció controlat que minimitza l’ús de productes fitosanitaris.

Més informació

Mango

2010-10-31T02:21:00.003+02:00

A més del disseny i la fabricació de peces de vestir i complements per a dones, MANGO també en du a terme la comercialització. La seva llarga experiència en la gestió de la responsabilitat social corporativa, també ha estat incorporada a les 1.228 botigues distribuïdes en 90 països, amb un especial èmfasi en els aspectes d’ecoeficiència i laborals.
Les seves polítiques ambientals respecte als establiments afecten des dels materials de construcció i l’estalvi energètic, fins als embalatges o les bosses, i disposen d’un sistema de gestió ambiental propi, que inclou tots els aspectes previstos en la certificació ISO14001. Els aspectes laborals integren aspectes com ara la diversitat, la conciliació i flexibilitat o la formació.

Més informació

Cal Sendra

2010-10-31T02:20:00.001+02:00

Cal Sendra és un establiment de venda de queviures ubicat al barri del Carme de Reus. La bona pràctica d’RSE que cal destacar és el foment del gall ecològic de pota negra (raça penedesenca), una varietat autòctona que corria risc de desaparèixer. L’empresa també ha engegat iniciatives per minimitzar l’impacte ambiental o sensibilitzar la clientela sobre la problemàtica de les bosses de plàstic, a més de fomentar en la mesura del possible la compra local i optar per un model de conciliació de la vida laboral i familiar.

Més informació

Can Casals

2010-10-31T02:19:00.005+02:00

La fleca Can Casals és una empresa familiar ubicada a Mieres, dedicada a la producció i venda de pa artesà, i formada per dos treballadors autònoms. El pa s’hi cou amb llenya procedent de la neteja de boscos de l’entorn i no conté ni additius, ni conservants, ni colorants. Han incorporat diverses millores ambientals a l’obrador i també estan col·laborant en la recuperació d’un gra tradicional i en l’activació de l’agricultura i l’economia locals.

Més informació

Novetat posterior a l'elaboració de la fitxa: ens informen que a causa de l'augment de la feina, han incorporat una treballadora (dona de més de 45 anys), que els ajuda sobretot a la botiga i els dóna un cop de ma a l'obrador en moments puntuals.

A més ens expliquen una mica del detall històric de la seva aventura particular: Quan viviem a la masia aillada, ja produiem pa en menor quantitat, ja que el forn era més petit i combinaven la feina del forn amb les tasques d'agricultura-ramaderia sostenible, teniem un hort que ens abastia a tota la família (tenim tres fills) i ens permetia conservar l'excedent per l'hivern. Així mateix teniem un petit ramat d'ovelles i cabres que ens ajudaven a mantenir els entorns nets, i dues/tres vaques. Així la producció de làctics estava asegurada. Haviem fet una mica de tot, des de formatges, mantega, vendre la llet, criar xais o cabrits, engreixar vedells...Des de sempre varem tenir clar que calia pasar d'una economia de consum a una economia de producció. Evidentment quan la guilla ens ho permetia disposaven de unes quantes gallines, anecs i algun conill.

La producció de pa va anar guanyant terreny i finalment ens varem decantar per dedicar-nos a la fleca. Aprofitant que el forn del poble feia anys que estava en desús i al sortir-nos l'oportunitat de comprar-lo, ens hi varem llençar de cap, sense pensar-ho massa. Els clients del pa eren més dels que podiem abastar i diuen que les oportunitats cal no deixar-les passar. Així és que sense tenir masses nocions empresarials i segurs que el projecte aniria bé ens varem embrancar a tirar endavant LA FLECA CAN CASALS. Això sí calia no oblidar les coses apreses a la Muntada (així és diu el mas que vam viure més de 20 anys), i no pel fet de que en obrir l'aixeta o encendre l'interruptor la cosa funcionés sola, podiem oblidar tot el que a l'escola de la masia haviem après. Va ser així com ens vam posar mans a l'obra i varem intentar aplicar el màxim de recursos en fer un forn de pa sostenible.

Des de sempre que hem fet el pa, ho hem fet en un forn de llenya (bé, a Terrassa el feiem al forn de Butano).

Nota: La Fleca Can Casals de Mieres guanya el premi a la valorització dels productes agraris locals.

Roset

2010-10-31T02:18:00.007+02:00

La lampisteria Casa Roset és una botiga i taller familiar, que disposa d’un establiment a Vilanova i la Geltrú, on manté la seva activitat relacionada amb l’aigua, el gas i l’electricitat. El seu compromís més rellevant en responsabilitat social l’han assumit en la divulgació dels mecanismes per a l’estalvi d’aigua i energia. L’establiment mostra compromisos d’ecoeficiència, accessibilitat, i col·laboració amb la comunitat, i alhora disposen de bones pràctiques laborals en conciliació de la vida familiar i laboral.

Més informació

La Fageda

2010-10-31T02:18:00.006+02:00

L’ecobotiga la Fageda és un establiment situat a Mataró, que té dues línies de productes: una adreçada a llar i persona adulta, i l’altra centrada en nadons i mares. L’empresa destaca en el camp dels valors per ésser una botiga ecològica, ètica, sostenible i cooperadora.

Abans d’introduir algun producte en la seva oferta, a l’ecobotiga la Fageda es tenen en compte criteris d’RSE, com ara l’origen, el valor social, etc. Han posat en funcionament la iniciativa ‘Circuit de Productes’, que pretén afavorir i canalitzar el reciclatge i la reutilització dels productes. Alhora, tota la reforma o restauració es fa amb materials ecològics i reciclables.

Més informació

Serrat Agrocuina

2010-10-31T02:17:00.002+02:00

Serrat Agrocuina és una empresa situada a la Vall d’en Bas, que es dedica a l’elaboració de productes cuinats de venta al major i al detall sota la marca mmercè. La seva bona pràctica en RSE es basa en la sostenibilitat aplicada als aspectes ambientals, però també econòmics, i a la salut i seguretat del producte i de l’activitat laboral. L’empresa disposa d’un sistema integrat de gestió que incorpora diferents normes, assegurant el compliment de la qualitat i manteniment, la seguretat alimentària, la prevenció de riscos laborals i la gestió ambiental. Incorporen mesures de conciliació de la vida personal i laboral, i té un compromís de revitalització de l’activitat agrícola i foment del potencial turístic del territori.

Més informació

Notícia a Expansión: Agrocuina Mercè da alas a la Vall d’en Bas
Notícia a Jornal.cat: Agrocuina Mercè, un servei de càtering que marca tendències
Youtube: Menja'm en 20 segons

Complementem la fitxa amb aquesta altra fitxa del Pla Estratègic:

CASOS D’ÈXIT EN LA TRANSFORMACIÓ DEL MODEL DE COMPETITIVITAT DE L’ECONOMIA CATALANA pg 414

3.43. SERRAT AGROCUINA VALL BAS S.L.L.
“UN PROJECTE EMPRESARIAL SOSTENIBLE EN UN ENTORN RURAL”

Activitat
SERRAT AGROCUINA VALL BAS és una empresa familiar ubicada a Joanetes (La Garrotxa), dedicada a la venda directa de productes de la terra i l’elaboració i venda de plats precuinats, seguint la cuina tradicional.

Origen
L’origen de l’empresa es troba a una botiga de plats precuinats que va obrir la família Serrat a Olot l’any 1989. Uns anys més tard, decideixen ampliar el projecte inicial, arran de la bona acollida que tenien els productes que elaboraven i venien en la seva botiga. Aquesta nova iniciativa empresarial es localitza al poble de Joanetes, d’on prové la família i utilitza les marques “menja’m” i “mercè”, que és el nom de la mare del gerent, Josep Mª Serrat. La creació de l’empresa es comença a forjar en el 2005 i un any més tard, el 2006, es constitueix com a societat limitada laboral.

Evolució
Els anys 2006 i 2007 s’impliquen tres persones en el negoci integrants de la família Serrat. El 2008 incorporen una treballadora que realitza una jornada de 2 hores diàries i el 2009 se suma una treballadora a mitja jornada. Pel que fa a la facturació, el segon any d’activitat, SERRAT AGROCUINA VALL BAS genera unes vendes de gairebé 70.000 euros. El 2008 dobla la seva facturació respecte l’any anterior i el 2009 augmenta els seus ingressos un 15% respecte el 2008. Per al 2010 es preveuen unes vendes per valor de 180.000 euros.

La meitat de la facturació prové de les vendes que es realitzen a través de la botiga d’Olot, propietat de la família, i de la venda directa realitzada en l’explotació. La resta dels ingressos prové de la distribució a altres botigues i supermercats, de càterings per a banquets (aniversaris, jornades tècniques, etc) i serveis puntuals a escoles. Subministren a clients de La Garrotxa, Osona, el Gironès i el Barcelonès. Ocupen una superfície construïda de 300 metres quadrats i dues hectàrees de conreu d’hortalisses.

Cas d’èxit i factors explicatius
La família Serrat ha creat un projecte empresarial en un entorn rural, aplicant criteris d’excel·lència i sostenibilitat econòmica i mediambiental. El disseny de la iniciativa se sustenta en la llarga trajectòria pagesa de la família i en l’experiència de més de vint anys en el segment del petit comerç. El projecte ha comptat amb el suport econòmic familiar i la dedicació dels integrants més joves. D’altra banda, per a la seva creació va comptar amb una subvenció i durant el seu desenvolupament ha rebut també finançament de l’ICO.

L’empresa treballa amb productes que procedeixen de la seva masia, Can Serrat, o bé d’explotacions properes. D’aquesta manera, es pretén impulsar els negocis locals de la Vall d’en Bas i així revitalitzar l’entorn rural on es troben, i a la vegada contribuir a estimular les activitats turístiques rurals, cada vegada més importants, tant a nivell local com comarcal.

AGROCUINA VALL BAS basa el seu negoci en la qualitat de matèries primeres i productes elaborats. Cal remarcar l’aposta realitzada pels productes ecològics propis de la zona. Amb aquest objectiu, per exemple, el 2008 l’empresa va posar en marxa una plantació pilot de quatre varietats de tomàquets autòctons (pera, cor de bou, mallorquina i pebrot). Com a resultat, el 2009 la totalitat del consum de tomàquets de l’empresa prové d’aquests quatre tipus cultivats a l’explotació familiar.

A més la companyia ofereix als seus clients informació detallada sobre l’origen i evolució de les matèries i productes que formen part dels seus plats elaborats. A través de les etiquetes, els clients poden conèixer des del nom de l’explotació d’on provenen els ingredients dels plats, fins a la temperatura a la quan van ser transportats fins l’obrador. Amb aquest objectiu, l'empresa disposa d'un programa informàtic que conté les fitxes dels productes, proveïdors, traçabilitat i situació dels estocs, que en tot moment permet controlar el procés productiu mitjançant un codi de barres.

El compromís de l’empresa amb la qualitat dels productes i amb la conservació del medi ambient ha comportat la implantació d’un sistema de gestió integral que assegura l’acompliment de les normes de gestió de la qualitat (segons la ISO 9001), la seguretat alimentària (ISO 22000), la prevenció de riscos laborals (OSHAS 18000) i la gestió ambiental (ISO 14001). Tanmateix, el sistema no s'ha certificat pel cost econòmic que comporta aquest procés.

Per assegurar la sostenibilitat del procés productiu, també s’ha instal·lat un sistema de cogeneració, amb el qual aprofiten els gasos calents excedents del sistema de refrigeració per obtenir aigua calenta i fer els desglassos. Pel que fa al control de residus, s'ha contractat una empresa especialitzada per a la recollida periòdica de l'oli produït en l'activitat. Dels residus orgànics se’n fa compostatge en una planta domèstica i s’utilitza com adob orgànic per als camps de la propietat. Se separen els embalatges en funció de la seva naturalesa, bàsicament plàstic i cartró, per tal de transportar-los de forma periòdica a la deixalleria o als contenidors de recollida selectiva més propers. També es realitzen altres actuacions, com el control del consum d’aigua, energia elèctrica i del gas, i no s’utilitza cap material que tingui polixpandit, ja que no és reciclable.

Perspectives futures
L’equip que integra SERRAT AGROCUINA VALL BAS continuarà treballant en el futur per la seva consolidació i creixement. Aquest es basarà en la qualitat dels productes i en el desenvolupament sostenible en el seu entorn local i comarcal.

Amb aquest objectiu l'empresa està treballant en diversos fronts:
�� La posada en marxa d’una web a través de la qual el client podrà consultar en qualsevol moment la traçabilitat del producte que ha adquirit (www.menjam.cat).
�� L'establiment d’acords de col·laboració amb els agents de la zona que intervenen en el turisme sostenible i l’agricultura i ramaderia ecològica, i així incrementar progressivament les primeres matèries procedents d’aquest tipus d’agricultura en la seva producció de plats precuinats.
�� L’obertura d’una botiga que donarà sortida també a aliments tradicionals de la Garrotxa
�� Incrementar les actuacions en altres comarques. En aquest sentit, l'empresa valora positivament que l’autovia Vic-Olot els permet arribar en poc temps i amb un cost no gaire elevat a d’altres territoris catalans.

SERRAT AGROCUINA VALL BAS també es planteja en un futur iniciar l’exportació a França. Amb aquest propòsit les seves marques “menja’m” i “mercè” estan registrades a nivell europeu.
Finalment, s’ha de destacar la importància que la direcció atorga a construir un model de gestió eficaç per assegurar la viabilitat futura del projecte. Així com la seva intenció d’apostar per la realització d’actuacions de formació continua de tots els socis i treballadors, en les quals es pretén prioritzar els continguts relacionats amb els riscos laborals, les normes de qualitat, les mesures mediambientals i l'estalvi energètic.

Factors de millora i l'Acord Estratègic

- Valoració positiva de l'autovia Vic - Olot en el marc dels seus plans futurs
Línia 8. Infraestructures estratègiques (impuls estratègic)
Bloc 4. Competitivitat empresarial
- Aposta per l'ús de les noves tecnologies de la informació. Eficiència energètica
Línia 15. Política energètica i de telecomunicacions
Bloc 5. Activitat econòmica i medi ambient
- Impuls de l'agricultura ecològica Línia 17. Lús racional i de qualitat dels recursos (impuls estratègic)
- Conservació del medi ambient Línia 18. Desenvolupament sostenible i canvi climàtic
Bloc 6. Qualitat de l'ocupació
- Impuls de l'activitat de la zona Línia 22. Model de competitivitat i contractació pública
Factors de millora Blocs i línies de l'Acord

Sweet centre

2010-10-31T02:16:00.003+02:00

Sweet Centre disposa de dues botigues de llaminadures i detalls de casament a Mataró. L’empresa ha elaborat un codi ètic que formalitza els seus compromisos de responsabilitat social. Els criteris de venda inclouen el respecte a la diversitat, servint de manera adequada els diferents col·lectius per raons de salut, de gènere o religió.

A Sweet Centre duen a terme bones pràctiques ambientals en ecoeficiència, en origen dels productes i foment de la compra local, en relació amb la comunitat. També van realitzar una bona pràctica en referència al comportament cívic de la clientela al voltant de la neteja dels espais urbans.

Veure en versió html al web del Departament
Veure en pdf

Enllaç al Codi Ètic de Sweet Centre, elaborat amb posterioritat a la fitxa: www.collaboratio.net/mm/File/codietic_sweetcentre.pdf

Lleonart

2010-10-31T02:15:00.001+02:00

Lleonart és una empresa de Terrassa, que es dedica a la venda de carns selectes des de fa més de mig segle. De les 5 botigues que té actualment, en 2 s’hi elaboren productes, mentre que en les altres 3 només s’envasen i es venen.
En l’àmbit de la RSE, Lleonart destaca per la gestió que realitza un equip humà composat per una setantena de persones: no només per crear un bon ambient de treball, sinó també per promoure la màxima conciliació entre la vida personal i professional, i tenir un sistema retributiu que fa tota justícia al temps treballat. A banda d’això, Lleonart ha demostrat amb els anys una ferma capacitat d’adaptació a les noves sensibilitats de la clientela.

Més informació

Pavilober

2010-10-31T02:14:00.001+02:00

PaviLober és una empresa del grup Lober dedicada a la venda de productes de bricolatge, manteniment i decoració de la llar, amb més de 30 botigues a Catalunya. Han formalitzat el compromís d’assumir els principis fonamentals de la responsabilitat social, en la gestió i l’estratègia de l’empresa, assegurant la qualitat, la gestió ambiental i la seguretat i salut dels treballadors en els diferents processos. L’estructuració de l’RSE permet l’empresa avaluar els proveïdors, disminuir el consum energètic o sistematitzar les col·laboracions amb la comunitat.

Més informació

femcadena

2010-10-31T02:12:00.001+02:00

FemCadena és un establiment ubicat a Tàrrega que aposta per un consum responsable. La seva proposta es basa en una cistella de la compra amb productes d’una qualitat en diferents línies: salut, sabor, ambiental i social i solidària. La traçabilitat és un valor fonamental i a cada article hi consta informació sobre l’origen, la producció i la distribució.
Dins de les possibilitats de subministrament, la seva relació es basa en la manca d’intermediaris, de manera que s’estableixi una relació justa i positiva, per totes dues parts i per a la clientela. L’establiment també incorpora criteris ambientals.

Més informació

Casa Ametller

2010-10-31T02:11:00.004+02:00

Casa Ametller és una cadena comercial de distribució de productes hortofrutícules que, en gran mesura, provenen de producció pròpia. La seva filosofia innovadora es basa en una distribució sense intermediaris. La qualitat del seu producte es basa en la producció integrada, i la distribució amb temps mínims ha esdevingut la seva fortalesa i el seu avantatge competitiu. Un altre element fonamental de la seva filosofia és que els productes de casa nostra es destinen a la distribució local.

Més informació

Fundació Claror

2010-02-25T19:18:00.001+01:00

La Fundació Claror és una entitat catalana privada sense ànim de lucre, nascuda el 1989, que promou l'esport, la salut, la cultura i el lleure per a tothom.

L'àmbit més important de la seva activitat és la gestió esportiva. Gestiona quatre instal•lacions esportives municipals a Barcelona, per concessió administrativa: l'Esportiu Claror, el Poliesportiu Sagrada Família, el Poliesportiu Marítim i el complex esportiu Can Caralleu (aquesta, junt a la Universitat Ramon Llull i el Centre Excursionista de Catalunya). Entre les quatre instal·lacions aglutina una massa social de més de 33.500 abonats i 75.000 clients, que la converteix en una de les entitats esportives amb major nombre d'abonats de Barcelona i Catalunya.

[continuar llegint fitxa pdf]

Aquesta fitxa ha estat realitzada per Josep Maria Canyelles (Responsabilitat Global) dins el projecte Barris Responsables.

Donaire · Solucions integrals per a la llar

2010-02-25T19:16:00.001+01:00

Donaire és un establiment comercial dedicat a la protecció solar i la decoració tèxtil de la llar, concretament comercialitzant articles com cortines, persianes i tendals per a la llar. També s’ofereix el servei tècnic d’instal·lació, reparació i manteniment.

L’any passat van decidir fer una reforma de l’establiment per a posar-lo al dia. Al moment de dissenyar com havia de ser la nova botiga van voler tenir en compte altres aspectes a banda del disseny i la funcionalitat: van pensar que havien de tenir en compte el medi ambient i les persones amb dificultats d’accessibilitat.

[continuar llegint fitxa pdf]

Aquesta fitxa ha estat realitzada per Josep Maria Canyelles (Responsabilitat Global) dins el projecte Barris Responsables.

Escola de Música Accent

2010-02-25T19:04:00.006+01:00

Accent • Escola de Música • Sagrada Família és un centre creat al setembre del 2006, emplaçat al barri que li dóna nom.

A l’origen de l’escola hi ha la inquietud per la manca de cap escola de música al barri i les conseqüències en la formació de la cultura musical.

[continuar llegint fitxa pdf]

Aquesta fitxa ha estat realitzada per Josep Maria Canyelles (Responsabilitat Global) dins el projecte Barris Responsables.

La Fageda: Inserció de persones amb disminucions en una organització productiva d’èxit comercial

2007-10-24T00:52:00.002+02:00

Inserció de persones amb disminucions en una organització productiva d’èxit comercial

La Fageda neix l’any 1982, per iniciativa conjunta d’un grup de professionals de l’àmbit de la psiquiatria i de l’Hospital Psiquiàtric de Girona, davant la necessitat de cobrir un buit assistencial i acollir les persones amb discapacitat psíquica i malalties mentals de la comarca de la Garrotxa.

La Fageda ha engegat un procés de rehabilitació o reconstrucció de persones amb una estructura psicològica deteriorada, dependents, no valorats, no reconeguts... que mitjançant el seu treball recuperen l’autoestima, se senten útils, importants, reconeguts per la mirada de l’altre. Es tracta les persones amb tota la seva dignitat i no es parla de discapacitats o disminuïts, sinó de persones amb capacitats diferents. Valoren que la feina ha de complir les condicions següents: ésser real, ésser útil a la societat, i estar remunerada justament.

Les activitats productives donen feina a unes 120 persones, 70% de les quals pateixen discapacitat psíquica o malaltia mental crònica (en total més de 200 persones, comptant fundacions assistencials). Respecte a la comarca, han acabat amb el problema de la integració laboral: van començar amb 14 persones i ara ja tenen contractats tots els necessaris.

La planta de làctics, creada el 1993, elabora uns 30 milions d’unitats a l’any. Han esdevingut el tercer fabricant de iogurts de Catalunya. La granja té més de 500 vaques de raça frisona que produeixen una llet excepcional. El viver produeix més d’un milió de plançons a l’any per a reforestació i paisatgisme. Jardineria treballa per a una dotzena de municipis de la comarca i per al Parc Natural de la Zona Volcànica.

En els tallers de “laborteràpia” s’hi feien cendrers i altres objectes que s’anaven amuntegant ja que no tenien gaire utilitat per a ningú. Es feia necessària la creació d’una empresa, repte que no es podia desenvolupar en un medi hospitalari, motiu pel qual van decidir de posar en marxa un projecte independent que permetés crear llocs de treball reals.

Veure fitxa Bona Pràctica La Fageda (Aquesta fitxa ha estat elaborada per Josep Maria Canyelles per al projecte Ressort)

Grup Qualitat: nous valors per a la promoció i la gestió immobiliària

2007-10-24T00:41:00.001+02:00

Nous valors per a la promoció i la gestió immobiliària

La filosofia inherent al propi model cooperatiu i a les persones que integren l’empresa els va portar d’una manera molt integrada i progressiva cap a la sensibilitat amb els diferents aspectes de la Responsabilitat Social, i en especial cap als aspectes ambientals. Avui la vinculació tant als valors corporatius i cooperatius com a la visió i a l’estratègia, converteixen la sostenibilitat en una opció plenament integrada a l’empresa. Projectes com L’Eixample de Mar, en un gran espai que ocupava Pirelli al centre de Vilanova i la Geltrú, els han permès desenvolupar a gran escala les seves propostes de sostenibilitat.

El Grup Qualitat es planteja ser el grup immobiliari de referència a Catalunya per resultats i responsabilitat social corporativa, treballant per la millora de la qualitat de vida dels seus clients amb una oferta immobiliària de màxima garantia.

Les seves construccions emeten menys CO2 a l’atmosfera en el procés de construcció ja sigui directament com de manera induïda, però a més també n’emetran menys al llarg de la vida de l’habitatge. L’impacte ambiental i urbanístic és menor, alhora que les condicions de qualitat de vida millor perquè també han incorporat criteris d’accessibilitat.

Veure fitxa Bones Pràctiques Grup Qualitat (Aquesta fitxa ha estat elaborada per Josep Maria Canyelles per al projecte Ressort)

KH Lloreda: comportament responsable amb els partprenents amb un Codi Ètic i un SIG

2007-10-24T00:36:00.001+02:00

Comportament responsable amb les parts interessades a partir d’un Codi Ètic i el Sistema Integrat de Gestió

KH Lloreda disposa d’una política de Responsabilitat Social centrada en la millora contínua del seu sistema de gestió, cercant la satisfacció de totes les parts interessades, amb les quals interactua segons les pautes que marca el seu Codi Ètic.

A partir del 2001, KH Lloreda va definir la seva política ambiental i al 2004 va elaborar el Codi Ètic.

L'objectiu ha estat gestionar la Responsabilitat Social de l’empresa d’acord amb el propi Codi Ètic i en el marc del Sistema Integrat de Gestió. Fruit d'aquest procés l’empresa ha obtingut la certificació en Gestió Ètica i Socialment Responsable segons la Norma SGE21:2005, mentre que des de fa uns anys ha anat rebent l'ecoetiqueta de la Unió Europea per a bona part dels seus productes.

Veure fitxa Bona Pràctica KH Lloreda (Aquesta fitxa ha estat elaborada per Josep Maria Canyelles per al projecte Ressort)

Assessoria Mompart: conciliació vida laboral -vida personal en una petita assessoria local

2007-10-23T21:13:00.001+02:00

Aquesta assessoria de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental), amb quatre treballadores, es va plantejar de flexibilitzar els horaris laborals per tal de millorar la conciliació vida laboral - vida personal de l'equip humà. Des de l'any 2001.

Com a resultats, el primer beneficiat és sens dubte l'equip humà, per la possibilitat de millorar la seva dimensió personal i la vida familiar. Però l'empresa també se'n beneficia molt directament com a conseqüència de la millor qualitat de vida de les persones, la major satisfacció laboral i la vinculació a l'empresa amb una implicació més forta.

El fet desencadenant fou la voluntat per part de la titular del negoci, en plantejar-se la necessitat d'atendre millor la seva filla petita. Tanmateix, la reflexió la va portar a no cercar una solució específica per al seu cas sinó a plantejar un nou model horari que permetés una millora de vida de tot l'equip, atenent a la circumstància afegida que sempre ha estat integrat plenament o majoritàriament per dones.

Veure fitxa Bona Pràctica Assessoria Mompart (Aquesta fitxa ha estat elaborada per Josep Maria Canyelles per al projecte Ressort)

Freqüencies: incorporar els valors UNESCO com a filosofia de l'escola de música

2007-07-23T01:05:00.003+02:00

Es van plantejar com a repte ser una escola associada de la UNESCO, de cara a tenir un marc des d'on portar a terme l'estil educatiu i de compromís amb la comunitat que els fundadors volien promoure. Són Escola associada a la UNESCO des de l'any 2001.

Com a resultat destaquen que l'impacte més agraït és el clima humà, educatiu i organitzacional que genera. Es palpa en l'ambient un respecte per la diversitat cultural, pels orígens de les persones, per les llengües, per la reflexió, pels valors democràtics, una sensibilitat per allò que afecta la societat... Respecte als alumnes i el conjunt de la comunitat educativa, aconsegueixen treballar pels valors de la UNESCO a partir de la seva activitat musical, posant el seu gra de sorra en la construcció d'un món millor

El programa d'escoles UNESCO els va motivar pels continguts i perquè hi van veure l'oportunitat de treballar pels valors en què creuen, tot col·laborant amb una iniciativa amb altres organitzacions amb inquietuds comunes. Ser-ne els obliga a participar en actes, a establir uns objectius i unes metodologies, a elaborar una memòria anual. En el seu cas s'han associat a la categoria de Patrimoni immaterial, que és el que correspon a la seva activitat musical. A banda, el sentit de la Responsabilitat afecta integralment l'empresa i també pren forma en l'estil de direcció i en els temes laborals.

Veure fitxa Bona Pràctica Escola Freqüencies (Aquesta fitxa ha estat elaborada per Josep Maria Canyelles per al projecte Ressort)

Web: www.frequencies.cat

Una iniciativa pionera a l'Alt Penedès

2007-02-27T19:39:00.000+01:00

Iniciativa pionera i multilateral per a captar noves oportunitats

De les Empreses i Organitzacions responsables als Territoris Responsables

Des de la Fundació Pro Penedès hem col·laborat a desenvolupar millor algunes pràctiques com ara les d’inserció de treballadors de certs col·lectius.

Tanmateix, l’amplitud que el concepte d’RSE agafa i el sentit tan profundament estratègic que algunes empreses li estan atorgant fa que sigui bo observar i entendre les tendències.

Volem proposar a les empreses del territori parlar-ne obertament i valorar com es pot aprofundir en el sentit estratègic de l’RSE. Amb aquest motiu ens agradarà que puguem compartir un seminari de treball el dilluns 12 de març.

Aquest Seminari és una experiència pilot que es fa a Catalunya per mitjà de la Fundació Pro Penedès, i la col·laboració de l’Associació per a les Nacions Unides, la Diputació de Barcelona i Responsabilitat Global.

Hem elaborat unes fitxes a partir d’una mostra reduïda d’algunes empreses de l’Alt Penedès que fa temps que han incorporat pràctiques interessants en aquest sentit. És una primera relació en absolut exhaustiva que podeu trobar tot seguit. Prèviament també hem promogut una jornada amb els Ajuntaments de la comarca sobre el sentit que les empreses estan donant a l’RSE.

Cafès Novell: cap al cafè 100% responsable i amb màxima qualitat

2007-02-27T19:38:00.001+01:00

Fruit d'una decisió netament empresarial, aquesta empresa familiar va voler incorporar el cafè responsable amb l'aspiració que tots els seus productes acabessin sent certificats. Els passos, però, s'han anat fent de manera progressiva quan s'han complert un seguit de condicions de manera que no es veiessin afectades la qualitat ni el preu per al consumidor.

Aquesta línia es va iniciar al 1999 tot i que formalment el pas més rellevant es dóna a l’octubre del 2004 amb la certificació UTZ KAPEH i planteja un desenvolupament progressiu fins arribar al 100% del cafè certificat en 10-15 anys.

L'objectiu és augmentar progressivament el percentatge de cafè responsable dins el conjunt de les vendes sense afectar el preu ni la qualitat, millorant la confiança i la satisfacció de la clientela i obtenint el benefici d’un posicionament estratègic i singular.

- Les pràctiques que estan desenvolupant, i les vinculen clarament al model de negoci i a la seva estratègia empresarial.

- No voldrien que se'ls associés a una acció de bona fe o caritativa: ja els està bé fer una acció positiva per a la societat però pretenen que aquesta sigui un valor afegit, no l’atribut central del seu producte, el qual ha de ser per damunt de tot la qualitat.

- La comunicació de l’RSE no ha estat remarcable. Hi ha hagut una voluntat d’evitar ser valorats pel factor solidari pel fet que podia alterar el seu posicionament basat en la qualitat del producte.

- El llançament del nou producte “Filosofia Q” incorpora una línia comunicativa de màrqueting que incorpora valors d’RSE.

Veure fitxa completa (Aquesta fitxa ha estat elaborada per Josep Maria Canyelles per al projecte Ressort)

UVIPE - Unió Vinícola del Penedès: el Penedès ha de guanyar imatge com a territori enoturístic

2007-02-27T18:42:00.000+01:00

Percepció de l’RSE
- El concepte d’RSE és prou novedós en el nostre entorn i no hi ha un plantejament global, ni com a UVIPE ni en el conjunt de les empreses que integren el sector.
- Fins ara responia més a filantropia que a estratègia.
- Exemple de les millores en l’impacte visual: soterrament de les grans tines metàl·liques. Són inversions que van lligades al benefici del sector, ja que el Penedès ha de guanyar imatge com a territori turístic, enoturístic.
- Es pot produir un efecte d’arrossegament a partir dels que ja fan pràctiques d’RSE. I en un nivell més territorial i sectorial, pot ser interessant aprofundir en la reflexió sobre el desenvolupament de conceptes com els Territoris socialment Responsables.
- Segurament als més petits són als que més els importa la marca del territori, mentre que els grans ja tenen marca pròpia.

Aviat podreu veure la fitxa sencera aquí

Filtres Anoia: compromís ambiental i transparència

2007-02-27T18:39:00.000+01:00

Model d’empresa
- Destaca que no reparteixen dividends perquè tot es reinverteix per a fer millor l’empresa.
- Quan encara no hi havia tantes normatives ambientals, ja es van avançar en les mesures de control i millora ja que no tenia cap sentit que l’aigua bruta es barregés amb l’aigua que baixava neta pel riu. A banda, era evident que tard o d’hora els acabarien obligant, amb la qual cosa una opció que d’entrada venia marcada per uns valors acabaria sent un avantatge competitiu.

Pràctiques laborals
- Respecte a la plantilla tenen una política de flexibilitat i bon tracte.
- Pràctica molt especial: durant les vacances escolars contracten tots els fills i filles de treballadors que vulguin i amb el mateix sou que les altres persones de la plantilla.

Qualitat i desenvolupament
- Compromís amb la qualitat total (ISO 9001)
- Respecte pel medi ambient (ISO 14001). Sistema totalment tancat on les aigües es reciclen en un 100% per a tornar a entrar de nou en el procés de producció.
-Respecte per la salut de les persones

Comunicació i transparència
- Les seves pràctiques d’RSE no són conegudes. No interès per comunicar-ho. Ho fan perquè volen que sigui l’estil de l’empresa i que tothom s’hi trobi còmode.
- Es mostren de manera transparent, ja sigui amb l’administració com amb qui els vulgui conèixer. La seva empresa està oberta a visites escolars. Han acceptat inspeccions voluntàries.

Veure la fitxa de Bona Pràctica Filtres Anoia (Aquesta fitxa ha estat elaborada per Josep Maria Canyelles per al projecte Ressort)

ADEG · Ass.d'Empresaris Garraf·Alt Penedès·Baix Penedès: coherència

2007-02-27T18:35:00.000+01:00

- Filosofia de l'ADEG destaca compromís amb entorn social i econòmic: entén com a prioritari el progrés del territori, en tant que beneficia el conjunt de la ciutadania i entitats que hi conviuen i garanteix el futur de les activitats que s'hi desenvolupen.

- Compromís amb el territori porta ADEG a defensar el teixit empresarial i el seu desenvolupament, alhora que ha promogut un aprofundiment en el sentit de RSE, emfasitzant les apostes per la qualitat i la innovació al costat de la implicació en la comunitat i la inclusió social.

- Sentit de la coherència: no sols promouen la qualitat o l’RSE sinó que progressivament han anat certificant-s’hi entenent que aquesta la millor manera que comunicar-ne la importància a les empreses associades i alhora tenir un major proximitat a les eines i als recursos per a poder assessorar-les amb major coneixement de causa.

Compromisos socials
·L’ADEG va posar en marxa un apartat al web sobre Mobbing
·Adhesió al Manifest per promoure l'empresa inclusiva
·Projecte Timol per treballar per la inserció de les persones discapacitades al món laboral
·2006: ADEG dedica l’any temàtic a l’RSE
·Decàleg de l'Ètica Empresarial
·Certificats en la norma SA8000

Podeu veure la fitxa completa

Cartronatges del Penedès: anticipar-se a la legislació

2007-02-27T18:33:00.000+01:00

Comunicació
-Política de respecte a totes les lleis, i fins i tot han volgut anar més enllà, però mai n’han volgut fer bandera.
- No han comunicat les seves bones pràctiques de responsabilitat ni tampoc les inversions que han fet i que han permès que l’empresa continuï sent competitiva.

Impacte ambiental
- Inversió 100 Mpta per a cobrir totalment la màquina de producció (única a l’estat i de les poques a Europa). Permet minimitzar el soroll, l’escalfor i les partícules en suspensió.
- Fan servir midó. Abans l’aigua de la neteja anava a la llera del riu. Van construir una depuradora biològica.

Prevenció
- La nova fàbrica va ser construïda al 1999, i no hi havia una normativa específica respecte als incendis. Van consultar quina era la normativa europea més exigent. Les inspeccions no els poden fer cap mena de requeriment.

Integració
- Tenen contractades persones amb disminucions. Satisfets de com aquest servei es presta a la comarca. D’altra banda “el compromís amb les persones amb dificultat és clar i si cal estar-s’hi un mes ensenyant-los es fa”.

Comunitat
- Algunes pràctiques d’esponsorització esportiva, festiva i social.
- Reconeixen que sovint han estat molt tancats dins les parets de l’empresa i que no volen sentir-se com un bolet enmig de territori. Intenció d’incrementar el diàleg amb l’entorn, vies d’implicació en el territori.
- Saben que cada cop més a les empreses calen persones motivades i que la bona relació de l’empresa amb la comunitat és una manera que la gent se senti més propera a l’empresa.

Properament podreu veure la fitxa sencera

Unió Empresarial del Penedès: compromís

2007-02-27T18:30:00.000+01:00

Compromís empresarial

- Compromís en fomentar el progrés d’un major sentit de responsabilitat davant la societat. Per això, formen part d’iniciatives com Inserim.
- A través de la Federació ECOM i amb la col·laboració de la Fundació Pro Penedès, ofereixen la gestió dels serveis derivats de la contractació de persones amb discapacitat física (bonificacions, borsa de treball, assessorament...).
- Per mitjà de la Fundació Mas Albornar, ofereixen informació sobre la contractació de persones amb disminucions psíquiques.
- Regularment organitzen activitats formatives o de sensibilització sobre matèries que afecten l’RSE

Podeu veure la fitxa completa

Codorniu: conciliació i prevenció

2007-02-27T18:24:00.000+01:00

Conciliar la vida laboral i familiar
- Al 1994 van optar per fer un horari continuat que els permetés dedicar temps a altres activitats socials i familiars.
- Van ser pioners. Actualment han descobert que aquesta pràctica es diu ‘conciliació’ i que forma part de l’RSE.

Resultats obtinguts:
- Per a la plantilla: possibilitat de disposar de més temps per a les seves activitats particulars (familiars, socials, lleure...).
- Per a l’empresa: millor clima laboral i satisfacció de la plantilla, flexibilitat i capacitat de trobar solucions pactades.
- Per a la societat: experiència i exemplaritat en una matèria que recentment s’ha acceptat que té un gran impacte en la societat.

Reduir l’accidentabilitat
- Des de la mútua els van fer notar que l’índex de sinistralitat era elevat (60 accidents a l’any) però semblava que en sector era inevitable una certa accidentalitat.
- Però van començar a introduir millores.
- A més, s’acostaven les directives europees i calia ser especialment proactiu.
- Tot i així, no fou fàcil perquè sovint hi havia poca predisposició.

Resultats obtinguts:
- Impacte laboral: de 60 accidents (1984) a una mitjana de 7
- Organització: quan van arribar les normatives, l’empresa ja complia bàsicament els requeriments.

Properament podreu veure la fitxa

Brose: l’RSE com un catalitzador en la gestió del canvi

2007-02-27T05:56:00.000+01:00

L’element central de gestió responsable a l’empresa és el Codi Ètic. Un dels seus principals proveïdors els exigeix un compromís de responsabilitat social.

Conciliació: primer va ser vist com un problema afegit per a quadrar torns. Després es va apreciar que suposava un avantatge,

A totes les empreses els cal fer un esforç per alinear els càrrecs intermitjos amb aquest nou estil. Valoren l’oportunitat que els pot aportar l’RSE com un catalitzador en la gestió del canvi.

Visió Estratègica: l’RSE és important per a l’empresa. Però la principal motivació és continuar estant en el mercat.

Territori: Pressupost anual per a col·laboracions en mecenatge; Programa Inserim, que promou la inserció laboral de persones amb discapacitats;

El principal valor que poden aportar al territori és ser una empresa que es dirigeixi bé, que tingui una bona direcció de les persones, tenir uns equips humans motivats.

Albet i Noya: filosofia de relació amb el territori i amb els proveïdors

2007-02-27T05:40:00.000+01:00

Més enllà del producte ecològic, hi ha tota una filosofia de relació amb el territori i amb els proveïdors.

Vinificació ecològica: La normativa ecològica limita l’ús del sulfurós. Per tant, treballen amb un nivell d'higiene molt per sobre la d'un celler convencional.

Qualitat: Malgrat la singularitat que els dóna el segell ecològic, no s’hi poden repenjar, ja que cal fer un esforç constant per a millorar la qualitat i això vol dir esforçar-se.

Relació amb els proveïdors: Creuen que són els que estan pagant millor els pagesos, i la prova és que tots estan contents malgrat el grau d’exigència que els plantegen. De fet, pagar bé és una manera de garantir que la qualitat és l’òptima i que el compromís dels pagesos amb el producte és constant.

Clima positiu a l’organització i al territori: No pots viure satisfactòriament en un entorn on tothom està malament, i que no els estar en una empresa amb mal clima o amb persones que malvisquin, o formar part d’una comarca amb mal rotllo constant ja que es perden energies importants.

Altres proveïdors: En algun país es demana que la cola de l’etiqueta pugui desprendre’s amb aigua. Malgrat que aquí no es demani, això els ha portat a generalitzar aquesta pràctica.

ALCOA: compromís amb el territori proper

2007-02-27T05:14:00.000+01:00

ALCOA és una empresa multinacional amb una planta a Sant Cugat Sesgarrigues on bàsicament fabriquen taps de plàstic per a ampolles de refrescos.

Disposen a nivell mundial d'una Fundació que concedeix subvencions a entitats sense ànim de lucre procedents dels beneficis empresarials.

La Fundació Alcoa actua en 5 àrees d'Excel·lència:

- Conservació i sostenibilitat del medi ambient
- Educació global i inserció laboral
- Desenvolupament i enfortiment del voluntariat
- Salut i seguretat d'infants i famílies

Trobareu més informació a www.alcoa.com/community
Aviat podreu consultar la fitxa aquí.

Xocolates Simón Coll: un projecte per a millorar la qualitat en origen

2007-02-27T05:02:00.000+01:00

Tenen un projecte en marxa per a fer plantacions a l’Equador. L’oportunitat els va venir de la mà d’un immigrant equatorià resident a Catalunya.

El problema que han pogut observar que tenen en aquelles plantacions és de deixadesa: n’estan obtenint uns sis quintals per hectàrea quan amb una mínima cura i podes se’n podrien extreure tres vegades més, i fins i tot, aplicant-s’hi bé es podria arribar a uns 50 quintals.

Les motivacions són diverses, però sobretot prima l’oportunitat de millorar la qualitat arribant a l’origen, alhora que s’està ajudant la gent d’allà a desenvolupar-se.

Circutor

2007-02-22T23:43:00.000+01:00

Empresa CIRCUTOR

“Esforç d’innovació per ajudar les empreses a millorar l’estalvi energètic”
Fitxa del projecte RESSORT http://www.projecteressort.net/

Període: Des del seu inici a l’any 73 ofereixen solucions que fomenten l’eficiència elèctrica. Altres mesures com la triple certificació o les mesures de sostenibilitat en la construcció de plantes s’han incorporat més recentment.

Objectius: El fet que la Missió pròpia es vinculi de manera tant directa amb l’RSE de les seves empreses clients, proporcionant-los un ambient de treball segur i saludable, ajudant a minimitzar el seu impacte ambiental, i complint els requisits legals, entre d’altres, fa que l’objectiu no pugui ser altre que continuar innovant per a desenvolupar millor les seves prestacions i satisfer les necessitats de la clientela i la sostenibilitat del planeta.

Resultats: Han aconseguit mantenir un clima d’empresa familiar malgrat les dimensions que ja tenen. L’empresa aporta un gran valor i resultats ambientals per als grans consumidors elèctrics o per a les companyies que els cal una gran seguretat.

Malgrat els anys que fa que fabriquen productes que milloren l’eficiència energètica, temps enrere podia ser que es valoressin molt els elements de seguretat i control i no tant l’eficiència. Ara en canvi, la seva capacitat d’aportar solucions per a millorar l’eficiència energètica de les empreses en un moment en què des de tots els punts de vista aquesta constitueix una necessitat de primera magnitud ha adquirit una gran rellevància i els situa com una empresa que pot ajudar-ne moltes altres a millorar la seva eficiència i la seva responsabilitat davant la societat.

Veure fitxa completa

Gutmar: formació professional per a l’èxit de l’empresa, amb un compromís social i ètic

2007-02-20T15:07:00.000+01:00

Gutmar, mecánica de precisió

Fitxa del projecte RESSORT http://www.projecteressort.net/

Període: L'experiència s'inicia fa 15 anys, tot i que l'empresa sempre ha intentat tenir en el comportament ètic un element central del seu estil directiu i model d'empresa.

Objectius: Disposar d'una plantilla compromesa, motivada i fidelitzada amb el projecte, facilitant la formació tècnica i humana dels joves en programes de transició al treball i desenvolupant totes les seves capacitats. No solament els calen treballadors i treballadores amb una formació tècnica. També volen persones formades en uns valors que facilitin el treball de l'empresa

Resultats: Personal més implicat. Al llarg dels anys, Gutmar ha contractat 36 joves (9 noies i 27 nois) que havien estat prèviament acollits en pràctiques. De la plantilla actual, 11 (4 noies i 7 nois) han estat joves del PTT formats a l'empresa, els quals han promocionat dins l'organització i han anat millorant la seva formació: 2 estan cursant enginyeria tècnica; 3 un cicle formatiu de grau superior i 5 de grau mig, i una noia fa cursos de reciclatge professional. Valorant el que recordaven de l'antiga Elizalde, van crear una escola d'aprenents, amb la col·laboració del Departament d'Ensenyament de la Generalitat, on motivar els joves en el projecte i alhora en els valors, i facilitar-los que poguessin estudiar i treballar alhora. Des de l'empresa troben a faltar una formació professional adreçada al sector, però de la necessitat en fan virtut, ja que han convertit la mateixa empresa en la millor escola.

Veure fitxa completa

Fundació Privada Cetemmsa

2007-02-20T11:00:00.000+01:00

CETEMMSA (Fundació Privada Cetemmsa)
Documentar les bones pràctiques internes i posar en valor la pròpia Responsabilitat Social

Fitxa del projecte RESSORT http://www.projecteressort.net/

Període: Malgrat que les pràctiques similars són prèvies, la incorporació del concepte de Responsabilitat Social no es produeix fins al 2005, moment en què s'inicia una reflexió més profunda i se'n fa un procés de gestió.

Objectius: Cetemmsa ha pretès començar formalitzant el que feia en matèria de responsabilitat social i, posteriorment, anar introduint una o dues pràctiques noves per àmbit cada any.

Resultats: El model de transparència que en general impera a l'organització i el marc de debat que el Comitè de Participació facilita són factors clau que han permès que l'equip humà se senti implicat a l'empresa i que s'entenguin molt millor totes les decisions Van començar definint una política basada en quatre línies: Equip humà, Clients/Proveïdors, Retorn a la Societat, Medi ambient; i posteriorment van elaborar un Manual que recull les bones pràctiques, propiciant un procés de gestió que s'ha desenvolupat al llarg del primer any. Cetemmsa es pot considerar un exemple de com una organització pot desenvolupar i incorporar amb una gran agilitat i senzillesa un model a mida de gestió de l'RSE.

Veure fitxa completa

Acadèmia d’anglès BIG BEN ENGLISH TEACHING

2007-02-14T12:29:00.000+01:00

BIG BEN ENGLISH TECHING

L’Acadèmia d’anglès BIG BEN ENGLISH TEACHING es troba situada al municipi de Vilobí d’Onyar (La Selva).

Durant el curs escolar imparteix classes d’anglès a tot tipus d’alumnes. Per altra banda, durant els períodes no lectius (Setmana Santa, estiu i Nadal), l’empresa assumeix, amb la col·laboració de l’Ajuntament, la realització dels casals municipals. Per tant, BIGBEN presenta una estructura molt variada depenent del moment de l’any, des de 4 treballadors/es (2 dels quals són les sòcies fundadores), fins a 15-20 treballadors/es temporals en certs moments.

L’empresa manté un contacte directe amb diferents grups d’interès: clients (alumnes o els seus pares), col·laboradors, proveïdors, Ajuntament, etc.

L’empresa ha anat evolucionant des del seu inici en matèria d’RSE i s’observa com han incorporat elements ètics i alhora de sostenibilitat:

Compromís amb el medi ambient: a través de la programació de totes les activitats amb ús de material reciclat. De fet, en els casals el 90% de les activitats i manualitats que desenvolupaven els nens eren realitzades amb objectes reciclats (pots de vidre que tenien a casa, caixes de cartrons, etc.).
Compromís amb grups desfavorits, compromís social: anualment es realitza una jornada, en què monitors i alumnat organitzen un seguit d’activitats lúdiques i alhora es preparen manualitats. Els diners obtinguts de la compra de les manualitats elaborades pels alumnes i els obtinguts per la participació en les diferents activitats programades es destinen a diferents organitzacions.

A més, BIGBEN participa anualment a la Marató de TV3. De fet, el poble en general, i diferents organismes, es reuneixen per desenvolupar diferents activitats que permetin obtenir diners per enviar a la Marató de TV3. Per tant, BIGBEN ja col·labora en les activitat en què el seu entorn local considera important.

Compromís amb els seus treballadors/es: ens els diferents casals posen a l’abast dels monitors/es jornades de seguretat i salut al treball, on l’expert es presenta al lloc de treball per desenvolupar les jornades. Al mateix temps, dins l’àmbit estricament acadèmic, BIGBEN ofereix als seus treballadors la possibilitat d’assistir a cursos. Es potencia l’aprenentatge permanent.

Apart d’aquests, crec que no cal citar el compromís assolit relacionat amb la realització de les seves obligacions envers l’Administració (pagament d’impostos, etc.) i amb els seus proveïdors.

En definitiva, s’observa com BIGBEN ja ha iniciat el camí cap a la implantació de la RSE en el seu sí. D’aquesta manera BIGBEN crea valor ja que aconsegueix assegurar el talent dels recursos humans, facilita la confiança efectiva dels clients, obté bona reputació, etc.

Entre les mancances que s’observen, trobem aspectes relacionals que cal gestionar per a evitar que puguin derivar en àrees de pèrdua de confiança.

Resum de la fitxa elaborada per Anna Matamala